tú me abrasas

Matías Piñeiro

A partir d'un text de Pavese en el qual la poetessa Safo i la nimfa Britomartis parlen sobre el desig i la mort, el director de "Isabella" i "Hermia & Helena" construeix un puzle cinematogràfic amb diversos personatges, gèneres, dimensions i realitats. La pel·lícula es projecta juntament amb el curt "Prefacio al dialoguito" del cineasta.

Sinopsi

Una adaptació d’“Escuma de mar”, un capítol del llibre de 1947 de Cesare Pavese Diàlegs amb Leucò. Vora el mar, l’antiga poeta grega Safo i la nimfa Britomartis conversen sobre l’amor i la mort. Se suposa que Safo es va llançar a l’oceà per un desengany amorós i que Britomartis va caure accidentalment a l’aigua des d’un penya-segat mentre fugia d’un home. Juntes reflexionen sobre les històries i imatges creades al seu voltant, intentant capturar, encara que només sigui per un moment, l’agredolça naturalesa del desig.

La pel·lícula adapta no només aquest text, sinó també les seves notes a peu de pàgina i lacunae. Un exemple: el 1950, un Pavese desolat es va suïcidar en una habitació d’hotel amb aquest llibre al seu costat. O el fet que la poesia de Safo, gairebé perduda, ens ha arribat únicament en fragments que, per a alguns admiradors, són “bellament incomplets”. O que l’escuma de mar ha estat històricament i científicament associada a la fertilitat i a les bactèries, és a dir, a la vida. «Tot mor al mar i torna a cobrar vida», diu Britomartis. A través d’aquests detours, la pel·lícula introdueix un collage de lectures i traduccions, que s’expandeix més enllà dels mites de Safo i Pavese.

Sobre el curtmetratge Prefacio al dialoguito (2025, 6’, 16 mm a DCP)

«En Gerard Borràs, el muntador de tú me abrasas, em va dir al final de la nostra feina en el llarg a la ciutat de Donosti: “Aquesta pel·lícula podria seguir editant-se eternament, Matías: cal acabar-la”. Tenia raó, i així, vam trobar amb alegria, el desembre del 2023, aquell equilibri que fa que cada pel·lícula sigui la que finalment és. Tot i així, hi havia una idea que no vaig poder incloure al llargmetratge i que em va quedar rondant pel cap. Prop de l’estrena de tú me abrasas a la Berlinale del 2024, vaig dir: “Podria fer un prefaci a la pel·lícula sobre aquest punt que falta; al cap i a la fi, Pavese va escriure un prefaci per al llibre Diàlegs amb Leucò i també un prefaci per a cadascun dels seus vint capítols, incloent-hi Escuma de mar, el capítol que vam adaptar”. Així que, un any després d’estrenar tú me abrasas, i amb material completament nou filmat i editat especialment per a l’ocasió, van sorgir nous sis minuts en forma de prefaci d’aquest llarg que podria seguir editant-se.» — Matías Piñeiro

Veure tràiler →