Cinema cooperatiu i participatiu amb una programació en versió original i altres activitats culturals.
El documental relata l'«aventura» del retorn, entrant en els moments del dia a dia d'una decisió complexa i no exempta de riscos. «En aquests deu anys han passat moltes coses i poques, alhora». — Josu Martínez.
"Crec que segueix faltant sensibilització. A Europa continuem culpant a l'immigrant amb frases com “però per què véns?”, “per què et jugues la vida?” o “ets un irresponsable”. Llavors, vaig pensar que si hi ha algú a qui no podem culpar és a un nen. Els nens són víctimes innocents i, a través de la seva veu, vaig intentar aconseguir una implicació més directa de l'espectador." – Paula Palacios
Amb salts temporals i barrejant ficció i realitat, aquest llargmetratge sembla una matrioska, del contingut general de la qual n'emergeixen d'altres.
Els accidents de cotxe són una metàfora de la col·lisió de la tecnologia actual i la psique humana. — David Cronenberg
Una pel·lícula sobre la puresa de l'amistat i la confrontació dels problemes de la infància. Ambdós personatges han de sostenir una dura càrrega; en solitari els fa miques, però a través de l'amistat es fa notòriament més lleugera. Per això la pel·lícula es traça des d'un guió força intel·ligent. Les situacions que planteja són quotidianes i universals, de forma que la realitat dels protagonistes és fàcil d'entendre per un ampli espectre del públic. Certament el film té un to familiar i el seu públic objectiu és l'infantil [...] però les qüestions que es plantegen es tracten amb maduresa. – Juan Carandell Rojo
A través dels ulls de Fritzi, una nena de dotze anys d'Alemanya de l'Est, es retrata detalladament l'atmosfera que regnava durant la caiguda del mur de Berlín.
"L'any 92 van sorgir els mals que llastren Espanya, uns Jocs Olímpics i la Expo es va consolidar un model econòmic basat en el turisme" — Luis López Carrasco
El documental relata l'«aventura» del retorn, entrant en els moments del dia a dia d'una decisió complexa i no exempta de riscos. «En aquests deu anys han passat moltes coses i poques, alhora». — Josu Martínez.
"Crec que segueix faltant sensibilització. A Europa continuem culpant a l'immigrant amb frases com “però per què véns?”, “per què et jugues la vida?” o “ets un irresponsable”. Llavors, vaig pensar que si hi ha algú a qui no podem culpar és a un nen. Els nens són víctimes innocents i, a través de la seva veu, vaig intentar aconseguir una implicació més directa de l'espectador." – Paula Palacios
Amb salts temporals i barrejant ficció i realitat, aquest llargmetratge sembla una matrioska, del contingut general de la qual n'emergeixen d'altres.
Els accidents de cotxe són una metàfora de la col·lisió de la tecnologia actual i la psique humana. — David Cronenberg
Una pel·lícula sobre la puresa de l'amistat i la confrontació dels problemes de la infància. Ambdós personatges han de sostenir una dura càrrega; en solitari els fa miques, però a través de l'amistat es fa notòriament més lleugera. Per això la pel·lícula es traça des d'un guió força intel·ligent. Les situacions que planteja són quotidianes i universals, de forma que la realitat dels protagonistes és fàcil d'entendre per un ampli espectre del públic. Certament el film té un to familiar i el seu públic objectiu és l'infantil [...] però les qüestions que es plantegen es tracten amb maduresa. – Juan Carandell Rojo
A través dels ulls de Fritzi, una nena de dotze anys d'Alemanya de l'Est, es retrata detalladament l'atmosfera que regnava durant la caiguda del mur de Berlín.
"L'any 92 van sorgir els mals que llastren Espanya, uns Jocs Olímpics i la Expo es va consolidar un model econòmic basat en el turisme" — Luis López Carrasco