Tommaso es presenta com una obra confessional incomoda, on el propi autor exposa els seus pecats i la seva reconeguda vida com un intent d'expiació a través del cel·luloide. El visionat posa de manifest que la bèstia, malgrat no mossegar amb la ferocitat d'antany, segueix sense estar domada en la seva nova realitat de la capital italiana.

"Sense ningú a qui reclamar, els treballadors migrants viuen en precarietat. La por constant per la repatriació, el deute que obtenen per la formació i les agències, fins i tot abans de començar a cobrar un sou, els atrapa en una situació miserable. Què ocorreria si algun d'entre ells desapareix? Qui el buscaria? Algú es preocuparia per esbrinar-ho?" — Yeo Siaw Hua.

La directora alemanya Angela Schanelec fa gala del seu estil el·líptic i un elegant sentit de l'humor per a crear el retrat indeleble d'una petita comunitat que s'enfronta als interrogants fonamentals de l'existència.

"Un inventari, un cens del món, un estat interior, el d'un cinèfil que troba refugi en la bulímia de pel·lícules, de músiques estupefaents, per a no apagar-se, per a no enfonsar-se en la trivialitat de la realitat." — Bertrand Mandico.