Cinema cooperatiu i participatiu amb una programació en versió original i altres activitats culturals.
Una fàbula hipnòtica i amb tocs surrealistes en la qual l'arribada d'un atractiu immigrant de l'est a un barri acomodat de Varsòvia causa sensació gràcies als seus dots gairebé miraculosos com a massatgista. Un híbrid entre Twin Peaks i Teorema de Pasolini.
Perifèria és un viatge als ressons del passat de Santa Coloma de Gramenet, un municipi pròxim a Barcelona. Els seus veïns van transformar el suburbi que els imposava l'especulació franquista en una ciutat digna. Aquell passat reverbera en el present dels seus carrers, places i rostres.
El cineasta Jo Sol signa un itinerari molt personal i metafòric que parla de la vida des de l’acceptació del trànsit cap a la mort; un viatge del qual ningú queda exempt.
Un film enigmàtic, una ficció que es nodreix del documental per a narrar la vida d'una molt petita localitat del sud d'Espanya.
Hi havia una vegada, en un petit barri familiar als afores de Roma, l'alegre calor de l'estiu camuflava una sufocant atmosfera d'alienació.
"El cinema té tota la legitimitat per a registrar una paraula, un so, un text, de la mateixa forma que un paisatge o un rostre" – Manoel de Oliveira
Aprofitant l'estrena de Rizi (Days) de Tsai Ming-liang, recuperem aquest clàssic restaurat d'un mestre de la Segona Onada del cinema taiwanès. La soledat, el silenci i el temps ens ofereixen una mirada compassiva i pessimista, en un marc de decadència urbana i globalització, aquest cop en un vell cinema de Taipei.
Una obra mestre de la representació de la solitud, la intimitat i el temps. Dos homes creuen les seves vides durant una nit, un instant, a Bangkok.
Un cicle que explora la relació del gènere amb la ciutat a través del cinema.
Un drac, una princesa i un cavaller, els tres protagonistes de Sant Jordi, trenquen amb els seus papers i amb els estereotips habituals i es transformen amb una mirada alternativa i divertida, per dedicar-se a allò que més els hi agrada: cuidar dels altres.
Entre el cinema d'animació i l'experimental s'obre un univers que enllaça l'experimentació més extrema, la investigació, el clip musical, el documental o l'entreteniment més senzill. Darrere d'aquesta aparentment modesta tècnica es troba la màgia de la llum que travessa un suport físic, en aquest cas el cel·luloide, per finalment estavellar-se contra una tela blanca.
Una fàbula hipnòtica i amb tocs surrealistes en la qual l'arribada d'un atractiu immigrant de l'est a un barri acomodat de Varsòvia causa sensació gràcies als seus dots gairebé miraculosos com a massatgista. Un híbrid entre Twin Peaks i Teorema de Pasolini.
Perifèria és un viatge als ressons del passat de Santa Coloma de Gramenet, un municipi pròxim a Barcelona. Els seus veïns van transformar el suburbi que els imposava l'especulació franquista en una ciutat digna. Aquell passat reverbera en el present dels seus carrers, places i rostres.
El cineasta Jo Sol signa un itinerari molt personal i metafòric que parla de la vida des de l’acceptació del trànsit cap a la mort; un viatge del qual ningú queda exempt.
Un film enigmàtic, una ficció que es nodreix del documental per a narrar la vida d'una molt petita localitat del sud d'Espanya.
Hi havia una vegada, en un petit barri familiar als afores de Roma, l'alegre calor de l'estiu camuflava una sufocant atmosfera d'alienació.
"El cinema té tota la legitimitat per a registrar una paraula, un so, un text, de la mateixa forma que un paisatge o un rostre" – Manoel de Oliveira
Aprofitant l'estrena de Rizi (Days) de Tsai Ming-liang, recuperem aquest clàssic restaurat d'un mestre de la Segona Onada del cinema taiwanès. La soledat, el silenci i el temps ens ofereixen una mirada compassiva i pessimista, en un marc de decadència urbana i globalització, aquest cop en un vell cinema de Taipei.
Una obra mestre de la representació de la solitud, la intimitat i el temps. Dos homes creuen les seves vides durant una nit, un instant, a Bangkok.
Un drac, una princesa i un cavaller, els tres protagonistes de Sant Jordi, trenquen amb els seus papers i amb els estereotips habituals i es transformen amb una mirada alternativa i divertida, per dedicar-se a allò que més els hi agrada: cuidar dels altres.
Entre el cinema d'animació i l'experimental s'obre un univers que enllaça l'experimentació més extrema, la investigació, el clip musical, el documental o l'entreteniment més senzill. Darrere d'aquesta aparentment modesta tècnica es troba la màgia de la llum que travessa un suport físic, en aquest cas el cel·luloide, per finalment estavellar-se contra una tela blanca.