Taller: Quid Pro Quo

Fins a quin punt és legítim, en nom de l’art, l’escriptura o la poesia, fer públiques històries íntimes? Quins conflictes sorgeixen a l’hora d’exposar la intimitat, tant pròpia com aliena? A què respon la necessitat de narrar la intimitat? Com ens relatem en la fragmentació, en el defecte, en el secret, en el procés? Existeix una metodologia per a l’exploració de la intimitat que puguem vincular amb el cinema col·laboratiu?

En aquest taller ens agradaria qüestionar les narratives de la representació de la intimitat, les tensions entre horitzontalitat i autoria, i dur a terme la creació col·lectiva d’un marc ètic que ens ajudi a treballar la narració de la intimitat.

La intimitat és un territori que sovint es correspon amb un sentiment de vergonya, una nuesa que ens fa vulnerables. Mostrar la intimitat pot ser un acte d’amor, però també un acte violent. Narrar la intimitat és caminar al caire de l’abisme. Destapar i compartir una anècdota, una vivència, un diari, unes fotografies o unes cartes revifen la necessitat de repensar la manera com compartim històries i autories, per així aconseguir un estat de creació permeable i curós en què la primera persona ressona com a possible veu comuna sense la violència de la no pertinença.

Convidarem les assistents a una dinàmica en què compartirem imatges i gravacions dels nostres propis dispositius mòbils per reflexionar sobre aquestes qüestions i poder imaginar, en col·lectiu, una metodologia per registrar intimitats.

HORARI: d’11 a 14 i de 15 a 16 h. Hi haurà un petit menú (primer plat i pica-pica) inclòs en el preu del taller per compartir juntes en el moment de la pausa.

DU-DA és un col·lectiu de mediació, investigació i producció artística. Tots els seus projectes tenen un component relacional, activen processos col·lectius i sovint sintonitzen amb sensibilitats que també són crítiques amb les estructures de poder hegemòniques. Ens fem preguntes sobre les nostres maneres de cohabitar per imaginar altres presents/futurs possibles.

CO- és un festival internacional de cinema i pensament que visibilitza la creació cooperativa, col·lectiva i col·laborativa. Es tracta d’una iniciativa que posa l’accent en obres que neixen a l’empara de formes de producció i gestió associatives i que generen estètiques alternatives i arriscades.

El festival neix intrínsec a la sala Zumzeig, l’única sala cooperativa d’exhibició cinematogràfica a Catalunya, amb l’objectiu de sondejar el panorama audiovisual de principis cooperativistes i reflexionar-hi; un panorama que consisteix en treballs en format audiovisual de realització conjunta elaborats des d’un lloc diferent al de la lògica de producció vertical i que desafien la noció d’autoria.