P*rno heterotraidor I

Confesión Anónima, de Juli Puch (Xile, 2024, 7', castellà)

Una confessió d'amor postpornogràfica, és la revelació d'un profund secret, allotjat en la incapacitat de poder comunicar un amor que roman al llarg dels anys. Aquest curtmetratge és també el registre audiovisual de la producció en sèrie de màscares de cera depilatòria amb la qual l'artista treballa produint obres plàstiques.

The function of the flesh, de Four Chambers (Anglaterra, 2016, 13', VOSE)

A "The Sadeian Woman and the Ideology of Pornography" (1978), Angela Carter examina la representació femenina en l'obra del Marquès de Sade, destacant a Justine (víctima passiva) i Juliette (dona empoderada). Carter critica la pornografia per reforçar el patriarcat, però reconeix que Sade atorga agència sexual a les dones. Argumenta que, mentre la societat no canviï, la pornografia continuarà sent opressiva, encara que explora com el plaer performatiu pot ser actiu, reivindicant a Juliette com a símbol de llibertat sexual. La pel·lícula inspirada en aquestes idees desafia la passivitat del sexe en pantalla, mostrant artistes porno que gaudeixen activament d'actes extrems, qüestionant la divisió entre "sexe real" i "sexe porno" i afirmant que l'agència sexual pot expressar-se de manera intensa i visceral.

Cumwich, d’Agostina Prato (Argentina, 2023, 6', sense diàleg)

Rebecca Link es regala a si mateixa la polla més bella del món.

Safeword 8, de Carmina (França, 2020, 17', VOSE)

Una trobada entre June Fontaine, una artista experimentada i entusiasta del BDSM, i Cas Cuit, un principiant ansiós per explorar aquest món i actuar davant la càmera. June juga amb Cas, ensenyant-li a expressar els seus límits, desitjos i necessitats, i a dir "prou" quan ho desitgi, tot mentre el provoca i diverteix.

Reunión de estudio, de Sakura Ardila Ortiz (Colòmbia, 2023, 2', castellà)

Dos estudiants universitaris es reuneixen per treballar en una exposició. La relació que un d'ells té amb la seva mascota sorprèn l'altre. 

Paint me like a french boy, de Calita Fire (Espanya, 2024, 20', VOSE)

En la pel·lícula “Titanic” (1997), la icònica frase “Pinta'm com una de les teves noies franceses” reflecteix la tradició de dones posant nues per a artistes masculins. En una inversió de rols, “Pinta'm com un noi francès” situa a l'artista femenina com a protagonista. En aquest context, Calita, una pintora, dirigeix a Sylvan, un model inexpert, en el seu estudi. Ella el guia per a desvestir-se i adoptar una posa que la inspiri. Mentre pinta, Sylvan s'emociona i Calita aprofita aquesta energia per a culminar la seva obra amb un toc audaç. La dinàmica de dominació suau i el desig de Sylvan per complaure-la construeixen una narrativa on la mirada femenina redefineix l'art i el poder.

Quan parlem de pornografia heterosexual, difícilment sortim de la idea patriarcal que aquesta representació del sexe està associada a la subordinació ineludible i heteronormativa de la dona a l'home. Gairebé retornant-nos a les guerres del sexe, continuem escoltant fins al dia d'avui afirmacions com «la pornografia ensenya que el plaer resideix a dominar a la dona», que «el porno és una representació de la violència» i que en el porno «la dona és utilitzada, objetivitzada i anul·lada en el seu consentiment i en la seva agència». Afirmacions que, com fa més de 30 anys, continuen advocant per la censura de la pornografia, ja que aquesta última «sempre» legitima el plaer mirat des d'un punt de vista patriarcal i falocentrista.

Malgrat la importància discursiva que tenen l'autonomia i el consentiment en les narratives feministes, quan es tracta de dones que participen o fan porno es posa en dubte la seva agència i es qüestiona la veritat dels seus plaers. El porno és naturalitzat com una mera via per a la subordinació de les dones a la mirada masculina. Però no veuen porno també les dones? Són irreconciliables l'exhibició i plaers pornogràfics amb els feminismes? Què passa quan dos o més persones decideixen filmar-se a si mateixes i de forma consensuada, escenificant les seves pràctiques eròtiques, formes de gaudi i creativitat sexual per a ensenyar-les al món? I què passa quan dones decideixen prendre el control de la representació dels seus propis desitjos i fantasies sexuals, i les practiquen, les filmen i les comparteixen? Què passa quan això s'exhibeix en un espai de visionat col·lectiu?

Aquest programa curatorial pretén desafiar el que coneixem per porno hetero, amb pel·lícules que desmantellen rols i pràctiques sexuals, i intenta donar compte de les fantasies de dones i homes que encara relacionant-se des del clixé d'allò «heterosexual» contribueixen amb les seves pràctiques pornogràfiques a desmantellar la versió monolítica que hem construït entorn de viure «allò hetero»; perquè una relació entre identitats que han estat assignades com a «heterosexuals», no implica necessàriament la representació de les lògiques heterosexuals del reproductiu-hegemònic, si no que pot haver-hi múltiples rols, múltiples pràctiques i formes de vehiculizar el desig… Fins i tot múltiples identitats dissidents, crítiques i, per descomptat, desitjants.

Amb els curtmetratges reunits en aquest programa us convidem a problematitzar els cànons representacionals i visuals del plaer heterosexual. És un programa «heterotraïdor» perquè traeix a l'imaginari normalitzat del porno.

Curadora del cicle: Paula Vidal.