Maíz en fiesta: cine, comida y ritual

Aquest programa reuneix les obres d’Elda Isavelina Ortiz (Mèxic), Mariana Dianela Torres (Mèxic) i el col·lectiu Unidad de Montaje Dialéctico (Mèxic) per posar en diàleg diferents narratives i camins d’aquesta llavor ancestral: des de l’assaig fílmic d’Unidad de Montaje Dialéctico, Bodegón 1, que fa una apropiació barroca del gènere pictòric de la natura morta per rastrejar, a través de les taronges, la pinya, les plomes, la rosella i el blat de moro, més de mil anys de comerç, desposseïment i colonització entre la Xina, Europa, Amèrica Llatina, el Carib i els Estats Units; passant per la simfonia visual de Mariana Dianela Torres, O un árbol en otoño, on el Súper 8 i el vídeo digital, guiats pel ritme d’una cigala, transformen el paisatge de Texcoco en una tela en moviment, sensorial i musical; fins a l’assaig visual Mais in festa! Rituales para la descolonización agrícola, d’Elda Isavelina Ortiz, que s’estrena a Espanya.

Després de la projecció es farà una xerrada i una activació del paladar al Bistrot, el bar del Zumzeig: una trobada al voltant del tamal*, que funciona com a dispositiu per acompanyar la digestió-metabolització de les memòries i les lluites per la sobirania alimentària. L'artista Elda Isavelina Ortiz cuinarà utilitzant blat de moro català i compartirà el resultat amb el públic, obrint una conversa de sobretaula sobre el seu procés de treball i recerca.

*Hi haurà una taula de tamales i salsa fets a mà per l’artista. La degustació funcionarà com una contribució oberta i voluntària —suggerim un mínim de 3 €— per donar suport al procés de nixtamalització del blat de moro que realitza l’artista. Un gest de reciprocitat per sostenir entre totes i tots el treball material que fa possible aquest ritual compartit.

Bodegón 1, d’Unidad de Montaje Dialéctico (2022, 17’, Mèxic)

Bodegón 1 fa una apropiació barroca del gènere pictòric de la natura morta, sorgit al segle XVI juntament amb la burgesia mercantil, per traçar una constel·lació d’històries de violència, desposseïment i colonització que van donar —i donen— forma al comerç global.

La peça està formada per cinc assaigs que funcionen tant en conjunt com individualment. Cadascun estudia els processos de migració d’un objecte: les taronges, la pinya, les plomes, la rosella i el blat de moro. Vistos en conjunt, tracen una natura morta que recorre més de mil anys i que, cartogràficament, va de la Xina a Europa, passant per Amèrica Llatina, el Carib i els Estats Units.

O un árbol en otoño, de Mariana Dianela Torres (2023, 1’, Mèxic)

Una simfonia del paisatge a partir de materials en Super 8 i vídeo digital. La sobreimpressió de plans, la saturació del color i un paisatge sonor guiat pel ritme d’una cigala transformen l’entorn natural de Texcoco en una tela en moviment, on el paisatge es revela com una experiència sensorial, pictòrica i musical.

Mais in festa! Rituales para la descolonización agrícola, d’Elda Isavelina Ortiz (2025, 19’, Itàlia, Mèxic). Estrena a Espanya

Un recull, a manera de quadern de bitàcola audiovisual, del que va succeir durant la residència Sapori di futuro, desenvolupada dins del projecte Station for Transformation a La Foresta (Rovereto, Itàlia). Es tracta d’un assaig cinematogràfic que recorre breument la història del blat de moro al Trentino i la situació actual entorn de la sembra de llavors autòctones, entrellaçant anècdotes personals sobre la migració de la llavor.

La peça recupera la breu història d’una planta que va salvar de la fam la població alpina en temps de guerra i que, en ple segle XXI, torna a ser protagonista de la lluita per la sobirania alimentària. Agricultors i guardians de llavors preserven varietats antigues de blat de moro al Trentino, resistint des de la sembra. Mais in festa! proposa que ritualitzar el consum i la sembra del blat de moro autòcton pot ajudar-nos a reconnectar amb allò que mengem i a qüestionar-ne la producció: compartir un àpat, suggereix la peça, és una forma poderosa —i propera— d’introduir qüestions de sostenibilitat.

Unidad de Montaje Dialéctico (UMD) és un col·lectiu artístic sense rostre. La seva renúncia a mostrar els seus rostres i a utilitzar noms propis sorgeix d’una defensa de la clandestinitat i la col·lectivitat com a tàctica per enfrontar-se a la lògica de l’espectacle i al complex industrial de la celebritat. La pràctica del col·lectiu s’ha centrat en l’assaig cinematogràfic com a forma de generar constel·lacions d’imatges dialèctiques que posen en tensió múltiples realitats i temporalitats.

Les seves obres s’han presentat en festivals internacionals com Cinélatino (França), La Habana (Cuba), Punto de Vista (Espanya), MIDBO (Colòmbia), FICUNAM (Mèxic), FICValdivia (Xile), London Short Film Festival (Regne Unit), !f Istanbul Independent Film Festival (Turquia), Athens International Film and Video Festival (Estats Units) i Chicago Underground Film Festival (Estats Units).

Mariana Dianela Torres Valencia (Ciutat de Mèxic, 1991) és cineasta, docent i investigadora, centrada en l’exploració artística des d’una perspectiva social i filosòfica. És llicenciada en Ciències de la Comunicació amb especialitat en Producció Audiovisual per la Facultat de Ciències Polítiques i Socials de la Universidad Nacional Autónoma de México, i té un màster en Cinema Documental per l’Escuela Nacional de Artes Cinematográficas (FAD-UNAM), on va desenvolupar el projecte de recerca teoricopràctic Sinfonías del paisaje: mutaciones en el cine de no ficción (2025).

Des de 2015 es dedica a la realització i producció de cinema i vídeo, amb un enfocament en l’experimentació audiovisual i en una dimensió formal i conceptual. El seu treball ha estat reconegut, projectat i seleccionat en festivals, mostres, exposicions i concursos a Mèxic, els Estats Units, l’Índia, l’Iran, Sud-amèrica, Àfrica i Europa; ha estat esmentat en múltiples ocasions per la revista Sight & Sound a “The Best Video Essays”. Va en bicicleta, acumula llibres i escriu amb l’ajuda de dos gats de color mandarina.

Elda Isavelina Ortiz (Zacatecas, Mèxic, 1991) és cineasta, cuinera i artista indisciplinada. Va créixer al semidesert zacatecà, a Mèxic, i actualment viu a la vall del Tirol, a Àustria. Treballa entrellaçant el documental, l’esoterisme, la cuina-ritual mexicana i l’storytelling decolonial. Va estudiar Filosofia i Arts a la UAZ, i Teoria i Pràctica del Documental Creatiu a la Universitat Autònoma de Barcelona. El 2019, a Barcelona, va posar en marxa el projecte artístic i culinari Tortilla del Mar. El 2020 va crear Sindicata, un col·lectiu de dones treballadores del cinema, el vídeo i la fotografia a l’estat de Zacatecas. El seu treball ha format part de festivals com DOCS Barcelona, DocsMX, FICUNAM, GIFF, L’Alternativa i European Observatory on Memory, entre d’altres.