Lo que queda: cuerpos y vestigios del archivo

A través d'enfocaments sensorials, epistolars i experimentals, les obres aborden temes com ara la connexió ancestral amb la naturalesa, la violència política, la memòria familiar, la representació de gènere i la resistència visual. El conjunt proposa una reflexió sobre com els vestigis del passat, tant materials com simbòlics, s'entrellacen amb els cossos i les imatges per construir noves formes de narrar i resistir... Índice del infinito, de Pedro Jiménez, se centra en les relacions entre un tubercle andí, l'ancestral, el sentit del res, i la seva persistència en l'acte de sembrar i de menjar. La tierra aún está en trance, de Bruno Dias, explora la figura de l'expresident feixista Bolsonaro, entre l'autoritarisme històric i el poder contemporani al Brasil amb un enfocament epistolar.. El fuego nunca se apaga, de Monserrat Parraguez explora un fet tràgic a través de la investigació i el diàleg amb el fitxer. Montiel, Archivo abierto, d'Irene Roig, presenta una investigació sobre l'arxiu personal i familiar. Entrellaçant fotografies i records amb el lloc, el temps i les experiències de generacions passades. Mirar para resistir, de Lesha Deng, proposa una reflexió sobre la supervivència de la imatge, no només com a recreació històrica, sinó com un resultat de lluita. Diálogos silenciosos, de Bo Hu, explora l'expressió simbòlica de la relació entre l'ésser humà i la naturalesa. I, finalment, Concebir, de Leire Valdivia, des d'una perspectiva de gènere, tracta el cos embarassat i la concepció, des de la seva representació als mitjans audiovisuals i al cinema experimental.