Light Matter Traveling Programs: Encontrando tiempo

Una llum de foc imprimeix fractals color blau prússia sobre una pel·lícula. Es revelen visions, missatges al soroll d'una ràdio. Com en un calendari al qual se li arrenquen les dates, 365 dies són travessats per un carrer, sempre el mateix. Una imatge i una altra completen un paisatge de dos cossos –un trencaclosques– i assistim a un ritual d'admiració, a un homenatge viu. A una lliçó. A un jardí de parpellejos i cascades.

En aquest programa, la càmera és un calidoscopi, un sintonitzador, una agenda, una pistola de joguina; i la pel·lícula un quadern, un llibre, un jardí botànic, un aviari, un mirall. I el punt de llum, la lluna.

Text de programa: Catalina Giordano

Midsummer, de Masha Vaslova (Estats Units, 3’)

Midsummer és una pel·lícula cianotip impresa al sol. La pel·lícula va ser concebuda durant Juhannus, la celebració del dia més llarg de l'any a Finlàndia, quan el sol no es pon durant 24 hores. La llum del sol és alhora material i col·laboradora en la creació d'aquesta pel·lícula-poema.

Brume of the Billows, de Rodrigo Faustini (Brasil, 4’)

Modulant l'atenció entre canals, com anar canviant per la ràdio, es poden revelar missatges en el soroll. Aquesta va ser la base de la tècnica de "salt de freqüència" d'Hedy Lamarr, que ara estructura les xarxes mòbils i els seus cants de sirena. A la platja, les transmissions fallen, saltem onades, deambulem per sintonitzar i acumulem temps morts, asperguts. L'aigua salada bloqueja els senyals d'alta freqüència, les petxines trobades ressonen.

The Year, de Grace Mitchell (Estats Units, 10’)

Una pel·lícula on un carreró funciona com un calendari, traçant el transcurs d'un any. Barrejat amb la linealitat, hi ha un rolodex del que és quotidià sense un ordre particular.

It’s Called Round like a Head, d’Andrew Wood i Molly Pattinson (Estats Units, 7’)

Formalisme lúdic a la costa. Una pel·lícula sobre dues persones filmant el mateix horitzó i l'experiència staccata per la qual ajuntem el coneixement del lloc. Informat, però desordenat, l'empíric, la guia, un tros de pissarra interpretativa. Una classe d'història mig recordada, un topònim transliterat.

WILLIAMBABE, de Tianjiao Wang (Estats Units, 11’)

Aquesta pel·lícula és un homenatge a l'influent artista i mentor, William Pope.L, després de la seva mort el 23 de desembre del 2023. La narració comença amb un lapse de temps d'una planta de spathiphyllum, anomenada WILLIAMBABE, comprada el dia de la seva mort, que simbolitza la silenciosa persistència de la vida i la memòria. La pel·lícula fa la transició a un espai modelat per dues de les obres de Pope.L, Cliff (2012) i Better (2013), evocant una atmosfera inquietant però reflexiva. Central per a la pel·lícula és l'ús de lletres dibuixades a mà, meticulosament creades en una cambra fosca. Aquest procés, un ritual d'algun tipus, implica inscriure les paraules de Pope.L directament a tires de pel·lícula sense exposar, que després s'utilitzen a la càmera Bolex per filmar. Aquest acte d'incrustar les seves paraules dins el mateix mitjà de la pel·lícula transforma el projecte en un recipient per a la seva essència. És un gest deliberat, gairebé sagrat, que reflecteix la manera com la seva presència continua ressonant a través del seu art i ensenyaments. La pel·lícula convida els espectadors a reflexionar sobre com l'esperit d'un artista perdura als espais i les vides que ha tocat, creant una empremta duradora.

Katpar, de Shoya Group (Kazakhstan, 8’)

"Katpar" és una història alternativa de la cultura material de la regió entre la Gran Estepa i la cadena muntanyenca de Tien Shan (cinturó de plegament Ural-Mongol, regions herciniana i caledònia). Crida l'atenció dels espectadors els materials d'art i de recerca recollits en un àlbum, que mostren artefactes de ficció de la cultura material en les seves diverses manifestacions, des d'un clau fins a edificis de producció a gran escala i màquines d'alta tecnologia. Tots els artefactes demostren les formes materials particulars (fold-qatpar) manifestades en aquesta regió durant segles com una tensió entre la natura i la cultura locals.

A Shifting Pattern, d’Isaac Sherman (Estats Units, 6’)

Una geografia recopilada de la flora local; apareixent, desapareixent, reapareixent, enredant-se. La imatge residual es converteix en imatge anterior, fisiologia i patologia en joc. La voluntat de caminar sense rumb, rejovenida, mentre l'esasi es converteix en moviment i viceversa. *Nota: L'efecte de la imatge residual en aquesta pel·lícula millora dràsticament quan es veu en una habitació molt fosca. Aquesta pel·lícula conté algunes imatges estroboscòpiques.

The Blob, de Mahda Purhmedi i Cesar Herron (Estats Units, 3’)

Ocells que miren amb ansietat una amenaça més enllà de l'enquadrament, i després l'amenaça arriba. Barrejant una pel·lícula educativa de metratge trobat amb tradicions de la ciència ficció i l'horror, i manipulacions pintades a mà sobre l'emulsió fílmica, s'inverteix en una narrativa familiar, recontextualitzant la por a l'altre a través d'una mirada antropocèntrica.

Study for Three Streams (Silent Version), de Kyujae Park (Corea del Sud, 5’)

Filmat a Hongjecheon a Seül, Mokgamcheon a Gwangmyeong i Gulpocheon a Incheon. Capta les impressions de tres rierols de tres ciutats diferents. Cadascun dels tres corrents es creua i es solapa amb imatges del propi cos del cineasta.

Part Time Moon, de San Kit Li (Hong Kong, 6’)

Part-Time Moon documenta la fantasia d'una lluna artificial creada a l'estudi de l'artista. La pel·lícula comença amb l'aplicació d'una eina cinematogràfica. Comparada amb la lluna real, la lluna a temps parcial té un caràcter antropomòrfic: es mou, canvia de lluminositat i color per si sola. La càmera persegueix aquesta lluna orgànica de lluny a prop. Balla, jugant a fet i amagar amb la càmera. La pel·lícula porta l'aparell, normalment darrere de la càmera, de tornada al capdavant de l'objectiu, produint una narració visual fora del que és comú.

Duració total: 63'