Forgetting Vietnam
Sinopsi
Un dels mites sobre la creació de Vietnam involucra la lluita entre dos dracs els cossos entrellaçats dels quals van caure en la mar de la Xina Meridional i van formar la sinuosa costa en forma de “S” del seu territori. Aquest líric assaig, que commemora el 40è aniversari de la fi de la guerra, s'inspira tant en l'antiga llegenda com en l'aigua, força evocada en tots els aspectes de la cultura vietnamita.
A diferència del clàssic de Minh-ha Surname Viet Given Name Nam (1989), que no utilitzava imatges originals filmades al país, a Forgetting Vietnam les imatges de la vida contemporània es despleguen com un diàleg entre terra i aigua, els elements que conformen el terme “país”. Fragments de text i cançons evoquen els ressons i les petjades d'un trauma de proporcions internacionals. La trobada entre l'antic, vinculat a la terra sòlida, i el nou, relacionat amb els canvis líquids en un temps de ràpida globalització, crea un tercer espai de re-memòria històrica i cultural: el que els habitants locals, els immigrants i els veterans recorden de les històries d'ahir per a comentar els esdeveniments d'avui.
Durada: 90'
Any: 2015
Versió: VOSE
Sobre l'exposició «Vist però no vist»
Cineasta, compositora, poeta, escriptora, crítica de la literatura i docent, Trinh T. Minh-ha (Hanoi, 1952) és una de les veus més importants del cinema independent de tot el món. Des d’inicis de la dècada dels vuitanta ha dut a terme una obra fílmica i teòrica que es considera fundacional per als plantejaments postcolonials i feministes i que ha desplaçat de manera significativa els límits entre document i ficció: s’enquadra dins la complexa categoria de «cinema etnogràfic experimental».
Després d’emigrar als Estats Units l’any 1970, durant la guerra del Vietnam, a partir del 1977 va impartir classes al Conservatori Nacional de Música i Art Dramàtic de Dakar (Senegal). D’aquesta època daten la publicació African Spaces: Designs for Living in Upper Volta (1985), juntament amb el fotògraf i arquitecte Jean-Paul Bourdier, així com les seves dues primeres peces en 16 mm, Reassemblage (1982) i Naked Spaces - Living Is Round (1985), ambdues produïdes per Bourdier, igual que la resta de la seva filmografia. Des del 1992 fins al 2022, Minh-ha va ensenyar als departaments de Retòrica, i Estudis de Gènere i de la Dona de la Universitat de Berkeley (Califòrnia).
Fins ara ha fet nou pel·lícules: Surname Viet Given Name Nam (1989), Shoot for the Contents (1991), A Tale of Love (1995), The Fourth Dimension (2001), Night Passage (2004), Forgetting Vietnam (2016) i What About China? (2022), a més de les esmentades anteriorment.
Entre els seus escrits teoricopoètics destaquen Women, Native, Other (1989), When the Moon Waxes Red (1991), Elsewhere, Within Here (2011) i Lovecidal: Walking with The Disappeared (2016), juntament amb diverses recopilacions d’entrevistes i els guions cinematogràfics de Framer Framed (1992), Cinema Interval (1999), The Digital Film Event (2005) i D-Passage. The Digital Way (2013).
«Vist però no vist» és la primera exposició de Trinh T. Minh-ha a l’Estat espanyol. Es podrà veure del 29.10.2025 a l'01.03.2026 a La Virreina, Centre de La Imatge.
Comissaris: Manuel Borja-Villel i Valentín Roma
Abonament
Per només 16€ és possible comprar un abonament per 4 pel·lícules del cicle.
Col·laboradors
