Esbozo para una constelación
Sinopsi
A la fi de la dècada de 1950, el cinema japonès va experimentar una transformació fonamental, gràcies en gran part a la creació de la productora Art Theatre Guild i a la mítica sala d'exposicions Theatre Scorpio (Sasori-za) de Tòquio, dedicada al cinema underground i al teatre experimental. Va ser en aquest context d'agitació contracultural que va néixer la Nova Ona Japonesa; i són principalment pel·lícules d'aquesta època o que l'esperit de la qual han heretat, que vaig utilitzar en aquesta obra-homenatge. Amb pel·lícules sovint provocadores i formalment molt atrevides, és aquest cinema el que encara mostra l'altra cara del Japó: política, compromesa i virulenta en la crítica de les convencions.
L'estructura de la peça es regeix pel sonor, per la potència evocadora d'una cultura on folklore i innovació es complementen, però sense exotisme ni fascinació. Un treball que, pròxim al de l'arqueòleg, redimensiona el factor temps, retornant a cada esdeveniment la seva presència en l'aquí i l'ara.
Muntats així, aquests fragments ofereixen una nova lectura, més sonora que semàntica i aquestes veus que ens arriben, per a la major part de nosaltres, incomprensibles, revelen tot el seu potencial poètic i evocador, més enllà de tot significat.
Un esbós fet de fragments que, com en una constel·lació, es congreguen i es fan tiro.
Fitxa tècnica
Títol original: Esbozo para una constelación
Director: Alfredo Costa Monteiro
Any: 2020
País: Espanya, Portugal
Duració: 66'
Idioma: peça d'art sonor amb arxiu en llengua japonesa
Versió: VO