menu

Esbozo para una constelación

Alfredo Costa Monteiro
FotogramaFotograma
Tercera sessió dedicada a l'obra de l'artista sonor Costa Monteiro, aquesta vegada focalitzada al cinema japonès. Les propostes anteriors van ser "Fragmentos de un cuento inacabado", sobre la llengua i el cinema eslau, i "Después de la noche", amb el cinema d'autor francès dels anys 50.

Sinopsi

A la fi de la dècada de 1950, el cinema japonès va experimentar una transformació fonamental, gràcies en gran part a la creació de la productora Art Theatre Guild i a la mítica sala d'exposicions Theatre Scorpio (Sasori-za) de Tòquio, dedicada al cinema underground i al teatre experimental. Va ser en aquest context d'agitació contracultural que va néixer la Nova Ona Japonesa; i són principalment pel·lícules d'aquesta època o que l'esperit de la qual han heretat, que vaig utilitzar en aquesta obra-homenatge. Amb pel·lícules sovint provocadores i formalment molt atrevides, és aquest cinema el que encara mostra l'altra cara del Japó: política, compromesa i virulenta en la crítica de les convencions.

L'estructura de la peça es regeix pel sonor, per la potència evocadora d'una cultura on folklore i innovació es complementen, però sense exotisme ni fascinació. Un treball que, pròxim al de l'arqueòleg, redimensiona el factor temps, retornant a cada esdeveniment la seva presència en l'aquí i l'ara.

Muntats així, aquests fragments ofereixen una nova lectura, més sonora que semàntica i aquestes veus que ens arriben, per a la major part de nosaltres, incomprensibles, revelen tot el seu potencial poètic i evocador, més enllà de tot significat.

Un esbós fet de fragments que, com en una constel·lació, es congreguen i es fan tiro.

Fitxa tècnica

Títol original: Esbozo para una constelación

Director: Alfredo Costa Monteiro

Any: 2020

País: Espanya, Portugal

Duració: 66'

Idioma: peça d'art sonor amb arxiu en llengua japonesa

Versió: VO