Cicle Viu

Entre els mesos de setembre a desembre, Zumzeig acollirà un cicle de cinema mut dirigit per les directores Elvira Notari, Germaine Dulac i Maya Deren. El programa es presenta com un diàleg entre una sèrie de peces cinematogràfiques amb inquietuds feministes que seran sonoritzades per part del duo que conformen Ro Rapoport de l'agrupació Les Pibas, plataforma de gestió cultural que lluita per la presència de més dones i identitats dissidents en la indústria musical, i Santiago Terigi. En aquest diàleg també participaran cinc il·lustradores que crearan els pòsters de cada sessió. Posterior a la projecció de cada pel·lícula comptarem amb un col·loqui a càrrec de les músiques, la il·lustradora de la sessió i una de les organitzadores de Zumzeig en el qual es debatrà sobre els processos creatius que han portat a cadascuna d'elles a interpretar l'obra d'una certa manera.

15 de setembre, 19:00h

E Piccerella

Elvira Notari

Musicxs: Ro Rapoport, Santi Terigi i l'artistx convidadx Josefina Rozenwasser Marín

Il·lustració: Bellina @bellinailustra.

13 d'octubre, 19:30h

La souriante Madame Beudet

Germain Dulac

Musicxs Ro Rapoport Santi Terigi i l'artistx convidadx Mar Loi

Il·lustració: Selva Rodriguez @selva.rodriguez.tattoo

6 de novembre, 19:30 - 5é Aniversari del Zumzeig! 

At Land | Meshes of the Afternoon

Maya Deren

Musicxs Ro Rapoport Santi Terigi i l'artistx convidadx Agustina Palazzo

Il·lustració: Silustra @silustra

È'Piccerella
Elvira Notari

Durant les festes populars de la ciutat de Nàpols, Margaratella, una jove que es resisteix a seguir el sistema de valors i obligacions imposat per la societat italiana de l'època, juga el paper de femme fatale regional i posa en marxa un divertit joc de seducció amb tots els homes que coneix amb l'objectiu d'aprofitar-se d'ells.

La souriante Madame Beudet
Germaine Dulac

Drama aspre sobre l’asfíxia quotidiana d’una dona que comparteix els seus dies amb un marit mediocre contrari a les seves inquietuds. ‘La souriante Madame Beudet’ mostra el tedi creixent de la seva protagonista oposant-lo a les fantasies de llibertat que li sobrevenen: imatges d’evasió, somnis i desigs.

At Land | Meshes of the Afternoon
Maya Deren

A 'At Land', Maya Deren és arrossegada fins una platja, des d'on iniciarà un camí circular, al llarg del qual travessarà diferents espais en els que lluitarà per mantenir la personalitat pròpia. A 'Meshes of the Afternoon', la cineasta s'endinsa en un somni (una flor, una clau, un ganivet) on descobrirà perillosos dobles d'ella mateixa.

Elvira Notari: (Itàlia 1875 -1946)És considerada la primera directora de cinema a Itàlia i una de les primeres del món. També s'ha definit el seu treball com a precursor del posterior neorealisme cinematogràfic italià. Durant els 25 anys que va estar activa professionalment, va filmar més de 60 llargmetratges i uns 100 documentals. Les seves pel·lícules estan plantejades com a drames realistes, que solia rodar directament al carrer i sovint amb actors no professionals, com el seu propi fill Eduardo Notari (1903-1986). Juntament amb el seu marit, Nicola Notari, l'any 1906 va fundar a Nàpols la productora “Daura Film Company”, en la qual Elvira a més va exercir labors d'actriu, productora, distribuïdora i guionista. Durant la dècada dels anys 20, “Daura Film” va distribuir els seus films també a l'altre costat de l'Atlàntic, destinats al mercat demandat per la població immigrant italiana de Nova York i l'Argentina. En 1930, la intervenció de la censura Feixista va forçar el tancament de l'empresa i Elvira Notari es va retirar del cinema a Cava dei Tirreni (Campània), on va morir en 1946. L'any 2016, la productora “Cactus Film Produzioni”, va llançar un projecte de recuperació històrica anomenat “La Film di Elvira”, amb l'objectiu de conservar, protegir i divulgar el seu llegat.

Germaine Dulac: (França 1882-1942) va ser una de les primeres cineastes dones i element clau del moviment avant garde a França en la dècada de 1920. Escriptora, periodista, fotògrafa, dona singular. Després de la primera guerra mundial va començar la seva pròpia casa productora, Delia Film. Les seves pel·lícules van ser part de l'impressionisme francès cinematogràfic, que promovia el cinema pur: el setè art. Dulac va crear un estil de cinema “integral”: simfonies visuals, imatges rítmiques, el cinema despullat dels lligams de les paraules, un món nou fet d'imatges. Un bon exemple d'això, alhora una de les seves pel·lícules més conegudes, és El caragol de mar i el clergue (La Coquille et le Clergyman, 1928). Cap a 1928, Germaine Dulac escrivia: “El futur pertany a les pel·lícules que no poden contar-se”.

Maya Deren: (Rússia, 1917 – USA, 1961) va ser una de les més importants cineastes experimentals estatunidenques i promotores de l'avantguarda en els anys 1940 i 1950. Deren va ser també coreògrafa, ballarina, teòrica del cinema, poeta, escriptora i fotògrafa. Ha estat anomenada “la mare del cinema underground nord-americà” i continua sent tal vegada la cineasta experimental femenina més coneguda als Estats Units des de la dècada de 1940 fins a la seva prematura mort en 1961. A més, era una teòrica notable els escrits innovadors de la qual són lamentablement no tan familiars com els dels seus contemporanis masculins. Deren va realitzar diversos films curts, entre ells: At Land (1944), A Study for Choreography for Camera (1945), Ritual in Transfigured Time (1945-46) i Meditation on Violence (1947). El seu últim film va ser The Very Eye of Night (1958) . Un projecte interessant que mai es va acabar va ser una pel·lícula amb l'artista Marcel Duchamp titulada Witches Cradle (1943).

Ro Rapoport és compositora, cantant i guitarrista. Va néixer en 1985 a Buenos Aires, l'Argentina i des del 2017 viu a Barcelona. Actualment es dedica al seu projecte solista i és part de les Pibas Assembli com a cantant i guitarrista. És co-fundadora i productora en "Les Pibas Producen" (Barcelona) i en Outra (Buenos Aires). Junt a Santiago Terigi conforma el duet que musicarà aquest cicle.

Les Pibas Producen són un grup de dones activistes que lluiten per una major participació de dones i identitats dissidents en la indústria de la música. Organitzen dues vegades al mes un cicle Open Mic que més enllà de donar espai i visibilitat a moltes artistes, conflueix una energia mística que es transforma en una experiència única i esperançadora. 

Quatre il·lustradores idearan o reinterpretaran a través de la pintura, la il·lustració o el collage els pòsters de les peces cinematogràfiques triades.

Marina Siero, serà l'encarregada del pòster general del cicle; Bellina Il·lustra interpretarà la imatge de E’Piccerella; Selva Rodríguez, estarà a càrrec de la gràfica del pòster de la souriante Madame Beudet i Silustra realitzarà la imágen dels curtmetratges de Maya Deren

Les peces de cada sessió estan exposades al Bistrot. Són a la venda per un preu de 5€.

Pel que fa les il·lustradores Selva Rodríguez i Silustra, també comptarem amb una exposició pròpia en relació amb el procés creatiu del seu póster que ha inspirat cada pel·lícula.