Aminetu + Ebre Trarza

Ebre Trarza, de Clàudia Barberà i Eloi Sánchez Palau (2026, Espanya, Mauritània, català, francès, castellà, wòlof i anglès, 26', VOSC)

Joves de les Terres de l’Ebre i Trarza, Mauritània, reflexionen sobre el futur que imaginen vivint en territoris especialment vulnerables a la crisi climàtica. A través d’un intercanvi de correspondències cinematogràfiques, construeixen un diàleg a distància sobre el futur dels llocs on viuen i què significa quedar-s’hi, arrelar o marxar-ne. Joves d’orígens diversos que connecten els deltes de dos grans rius a través del cinema. El resultat és un documental col·laboratiu que combina investigació periodística, experimentació formal i relats íntims en primera persona per construir el retrat d’una generació que intenta imaginar el món que vindrà.

Aminetu, de Lucía Muñoz Lucena (2025, Espanya, castellà, 90', VO)

El novembre de 2009, l'activista sahrauí Aminetu Haidar va tornar a El Aaiun després de rebre el Premi al Coratge Civil a Nova York. El que hauria d'haver estat un viatge a casa amb els seus fills es va convertir en un malson: a l'aeroport, va ser expulsada sense passaport i deportada a Lanzarote. Allà, sense cap altra sortida, va decidir fer una vaga de fam, posant en escac els governs d'Espanya i el Marroc. Durant 32 dies, Aminetu va sobreviure amb aigua i sucre, decidida a no cedir fins que recuperés el seu dret a tornar a casa. La notícia commou l'opinió pública i centenars de persones es mobilitzen, entre elles el guanyador del Premi Nobel José Saramago i artistes destacats, fins i tot trencant el front comú que fins aleshores havia donat suport al govern de José Luis Rodríguez Zapatero. La tensió creix i el cas es converteix en una crisi diplomàtica internacional amb l'ONU, la Unió Europea i els Estats Units pressionant per evitar un resultat fatal. Quinze anys després, mentre el conflicte al Sàhara Occidental s'intensifica i la guerra torna a esclatar entre el Front Polisario i el Marroc, la lluita d'Aminetu continua. La seva resistència pacífica la va convertir en una icona mundial i li va valer el Premi Nobel Alternatiu el 2019.