Ver a una mujer
Sinopsi
Una aproximació cinematogràfica potent a la relació que viu la directora amb una altra dona. Dos rostres i dos cossos filmats com dos continents en plena mutació geològica. Una mirada en constant moviment, un trànsit emocional que qüestiona el que és relatable.
Notes de Direcció:
«Quan veus algú i t’enlluerna, tot d’una t’omples de l’altre i deixes de veure res. Només sents intensament cada instant que s’escapa. Des de la incertesa, vulnerable, busques amb persistència qualsevol indici de realitat. Intentant de veure la Sarai, aquí mostro el que emergeix al llindar de la mirada.
Es tracta d’una història vinculada a allò que batega, que respira i que s’escapa, articulada des de dins a partir d’imatges de naturalesa fragmentada, en situacions de fragilitat i confusió, pròpies de l’enamorament.
He construït Ver a una mujer amb les fractures, els interrogants, els buits i les ombres que creixen en escoltar les imatges capturades. Una arquitectura subtil i precisa de fil emocional per a un relat nu i frontal que neix del que s’ha viscut, tan real com puc ser jo.» — Mònica Rovira, novembre del 2017.
“Ver a una mujer, y sentir en ese mismo instante que también ella me ha visto, que sus ojos interrogantes han quedado prendados de mí como si no tuviéramos más remedio que encontrarnos en el umbral de lo ignoto, de esa frontera oscura y melancólica de la conciencia... y una vez allí, por primera vez, ver a una mujer”.*
(*)Hotel Suvretta House
St Moritz, 24 de desembre de 1929
Eine Frau Zu Sehen. Annemarie Schwarzenbach
Fitxa tècnica
Títol original: Ver a una Mujer
Direcció: Mònica Rovira
Any: 2017
Duració: 60’
Idioma: Català i castellà
Versió: VOSA
Sobre la sessió
Aquesta activitat forma part de la investigació Them, the Water and Me, que la cineasta Mònica Rovira ha iniciat per a La Virreina Centre de la Imatge com un procés previ per a la creació de la seva nova pel·lícula.
La jornada es complementarà amb una xerrada el dia 6 de març a les 19h a La Virreina Centre de la Imatge, junt amb Carles Àngel Saurí, en què s’obriran els materials de treball per la nova creació: des de les imatges editades, però també altres en cru, així com textos, cançons i altres ressonàncies latents que afecten -i fan- a l’escriptura.
Més informació a la web de La Virreina Centre de la Imatge.








