That's No Lady + Twilight City + Otolith III

That's No Lady, de Sheffield Women's Film Co-op (Regne Unit, 1977, 14')

Aquest curt contundent és un dels primers treballs que va fer la Co-op, en aquest cas per a la National Women’s Aid Federation, una organització benèfica que té com a objectiu erradicar la violència domèstica contra les dones i els nens. El curt inclou escenes que posen en relleu la relació entre una cultura misògina inconscient i l’experiència real de la violència domèstica.

Twilight City, de Black Audio Film Collective (Regne Unit, 1989, 52')

Documental sobre el Londres del final dels anys vuitanta, un film sobre l’amor perdut i la fi d’un vell Londres. És una pel·lícula sobre les històries marginals de la ciutat en forma d’una història d’amor entre una mare i una filla. Després d’haver viscut trenta-cinc anys a Londres, la mare de l’Olivia torna a Dominica jurant que no hi tornarà mai més. Se separen després d’un llarg i turmentador silenci. Deu anys després, una carta trenca aquest silenci. L’Eugenia vol tornar a “casa” i vol que se la convidi. L’Olivia és periodista i investiga “el nou Londres i la creació de riquesa”. Condueix per Londres mentre recull entrevistes i observa com la ciutat de la seva infància s’enfonsa en les ombres de la reurbanització. En el seu recorregut per la ciutat prepara la resposta. Utilitzant una barreja de biografia fictícia, entrevistes i imatges d’arxiu, Twilight City es fixa en els sectors de les comunitats londinenques que poden sortir perdent en aquesta remodelació política: els habitants sense llar de la ciutat de cartró, les comunitats de gais i lesbianes segons la Secció 28, les comunitats desaparegudes o en vies de desaparició de mariners somalis o lascars (soldats o mariners del subcontinent indi i altres llocs) i els xinesos de l’East End.

Otolith III, de The Otolith Group (Regne Unit, 2009, 49')

Otolith III pren com a punt de partida The Alien, el guió del llegendari director bengalí Satyajit Ray que no es va arribar a produir mai. Escrit el 1967, The Alien hauria estat la primera pel·lícula de ciència-ficció ambientada en l’Índia contemporània. Otolith III torna al 1967 per proposar una trajectòria alternativa en què els protagonistes ficticis de The Alien proven d’aconseguir el control dels mitjans de producció per crear les condicions que els permetin existir com a imatges. Filmada a Londres, Otolith III és un experiment de desplaçament temporal i geogràfic que The Group anomena premake, és a dir, un remake d’una pel·lícula anterior a l’original.

La segona part de l’itinerari continua amb el curtmetratge That’s No Lady (1977), una peça impactant i àcida del col·lectiu Sheffild Film Co-op, una mostra de l’aproximació a les pràctiques participatives i associatives que s’estaven desenvolupant des del feminisme de la segona onada. La cooperativa va ser pionera en formes de treballar col·laboratives i consensuades, compartint habilitats, responsabilitats i recursos per produir pel·lícules que barregen la ficció, el drama i el documental per abordar la realitat de la vida quotidiana de les dones.

Coneguts pels seus treballs des de la resistència anticolonial, per la seva revisió de l’imaginari del documental realista i pel seu compromís amb l’experiència de les diàspores negra i asiàtica, el Black Audio Film Collective obre el segon bloc del focus amb el seu assaig epistolar Twilight City (1989). El col·lectiu creia fermament en el treball horitzontal i distribuït, tant entre els seus integrants com entre ells i la seva audiència, amb l’objectiu de generar una cultura col·lectiva i compartida sobre el cinema negre. El col·lectiu operava com un taller artístic des del qual s’interrogava de manera radical el tractament racial per part de l’avantguarda europea i de l’activisme del Tercer Cinema.

Per últim, el trajecte acaba amb Otolith III (2009), de The Otolith Group, que es constitueix com a col·lectiu artístic partint d’una consciència històrica teòrica de la praxi col·lectiva cinematogràfica del Regne Unit. The Otholith Group aglutina la teoria, la pràctica artística i el comissariat per explorar anomalies temporals o la intel·ligència artificial per mitjà de la ciència-ficció o la representació de la negritud postcinemàtica.

Així, aquest viatge es configura com una proposta no exhaustiva que ofereix pinzellades sobre maneres de fer col·lectives i les seves mutacions en un territori comú i al llarg dels anys.

CO- és un festival internacional de cinema i pensament que visibilitza la creació cooperativa, col·lectiva i col·laborativa. Es tracta d’una iniciativa que posa l’accent en obres que neixen a l’empara de formes de producció i gestió associatives i que generen estètiques alternatives i arriscades.

El festival neix intrínsec a la sala Zumzeig, l’única sala cooperativa d’exhibició cinematogràfica a Catalunya, amb l’objectiu de sondejar el panorama audiovisual de principis cooperativistes i reflexionar-hi; un panorama que consisteix en treballs en format audiovisual de realització conjunta elaborats des d’un lloc diferent al de la lògica de producció vertical i que desafien la noció d’autoria.