Panteres i El que encara ens balla
La sessió
Bona part de la història de l'art s'ha construït sobre la mirada cap al cos de les dones, que sovint han ocupat el lloc de la musa, una figura entre font d'inspiració i objecte de desig. Els mateixos Picasso i Miró han omplert galeries a còpia d'enquadrar dones. El cinema no és un art aliè a aquesta mirada. La crítica s'ha desfet buscant les paraules per definir el poder misteriós que encarna la figura femenina quan és vista una vegada i una altra per un mateix director.
En aquesta trobada entre Margarida Almirall, Èrika Sánchez i Violeta Kovacsics es busca desfer alguns dels grans mites al voltant de les muses al cinema i proposar casos en què aquestes han desbordat la seva posició i han trastocat les relacions de poder dins i fora de la pantalla. Què passa quan les muses prenen la paraula? La càmera sempre exerceix una mateixa relació de poder cap a la persona que retrata? Quin és el potencial subversiu que comporta el paper dels actors com a muses? Com podem entendre les muses des d'una perspectiva feminista?
Els curtmetratges
Panteres, Èrika Sánchez, 23', Català, Espanyol, Bubi
Un curt que gira entorn el cos de la dona i les maneres en què es representa. Panteres sorgeix d’una mirada i del que es pot deduir a través d’ella: una noia en un vestuari, les formes corporals que veu al seu voltant, la manera en què ha decidit donar forma a la seva aparença externa… La poderosa energia visual d’aquesta pel·lícula la va convertir en una de les sorpreses de l’últim Festival de Berlín.
El que encara ens balla, Marga Almirall, 25', Català
La Mire i jo som amigues i ens estimem des que teníem 5 anys. Just abans de marxar a viure a Glasgow em confessa que pateix una depressió, que té visions horroroses que no la deixen dormir i que fa molt de temps que no es dóna permís per ballar. A través de la correspondència fílmica explorem juntes els límits de l'amor i del suport mutu: podem realment ajudar-nos l'una a l'altra? Quin paper hi juga la creació artística?
Col·laboradors
