P*rno heterotraidor II
El programa: Una mirada a plaers hetero-anormats
Undressed, d’Inka Winter (Estats Units, 2020, 10', sense diàleg)
Íntim, seductor i meravellosament real, Undressed és una mirada secreta i despullada d'una dona que deixa que el món s'esvaeixi i es deixa desaparèixer en les sensacions, no sols amb una, sinó amb dues de les seves persones preferides en el món.
Punto de inicio de una línea oblícua, de Diego Stickar (Argentina/Alemanya, 2020, 10', castellà)
Una parella se submergeix en caminades nocturnes d'una ciutat que els portarà a sentir-se en constant perill. Envaïts pel fred, les fantasies i el confort de la incomoditat, travessaran paisatges urbans, tan desolats com ells mateixos.
Memorias na laje, d’Aquele Mário, Tormenta Cósmica i Jeffe G (EDIYporn) (Brasil, 2020, 13', VOSE)
En una nit de primavera Mário i Tormenta s'ajunten a fumar-ne un, recordar embolics passats i gaudir d'una marranada.
La petite mort, d’Ursina (França, 2023, 14', VOSE)
No segueixis a estranys misteriosos a la nit... No beguis el vi... No els facis un petó. No els segueixis fins al dormitori... Aquesta aventura d'una nit podria durar una eternitat. Una versió atemporal de la fantasia gòtica vampírica clàssica de luxúria, sang, confusió i bellesa fosca.
2 Bang Bunny BBW, de Paulita Pappel i Rod Wyler (Hardwerk) (Alemanya, 2024, 16', VOSE)
Benvinguts a la seu de suport de HardWerk. El nostre equip els atendrà amb cura, ja que Bunny BBW, Dadinho i Curved Marvin estan compromesos amb el plaer i la satisfacció. La seva passió pel treball és evident, i la tensió entre els tres és palpable: mirades i somriures atrevits inunden l'escriptori de l'oficina. Quan Bunny creua la sala cap a la impressora, els seus companys aprofiten el moment i donen el millor de si. Aquest és el tipus d'ambient de treball col·laboratiu que tots somiarien per als seus col·legues.
Lamento della nimfa, de Matok (França, 2018, 7', VOSE)
«Non mi tormenti più, non mi tormenti più…» o la trobada entre BDSM i una cançó barroca. Dels laments de la nimfa de Monteverdi («Lamento della nimfa»), aquesta sol ser cantada per una veu de dona soprano. La nimfa traïda de Monteverdi és interpretada aquí per Martin Poppins, en una sessió de dominació amb Zoé Gold. Què està en joc en aquesta relació inusual? És aquesta una metàfora de la performance BDSM? És una manera de convertir-se en nimfa?
La Follografa: "VENGANZA", de José Pouchucq (Espanya, 2025, 16', castellà)
Una fotògrafa trama la seva venjança contra un creador que explota íntimament als seus amants. Amb l'ajuda de les seves aliadis, ho arrossega a un joc de seducció i càstig.
Sobre el cicle
Quan parlem de pornografia heterosexual, difícilment sortim de la idea patriarcal que aquesta representació del sexe està associada a la subordinació ineludible i heteronormativa de la dona a l'home. Gairebé retornant-nos a les guerres del sexe, continuem escoltant fins al dia d'avui afirmacions com «la pornografia ensenya que el plaer resideix a dominar a la dona», que «el porno és una representació de la violència» i que en el porno «la dona és utilitzada, objectivitzada i anul·lada en el seu consentiment i en la seva agència». Afirmacions que, com fa més de 30 anys, continuen advocant per la censura de la pornografia, ja que aquesta última «sempre» legitima el plaer mirat des d'un punt de vista patriarcal i falocentrista.
Malgrat la importància discursiva que tenen l'autonomia i el consentiment en les narratives feministes, quan es tracta de dones que participen o fan porno es posa en dubte la seva agència i es qüestiona la veritat dels seus plaers. El porno és naturalitzat com una mera via per a la subordinació de les dones a la mirada masculina. Però no veuen porno també les dones? Són irreconciliables l'exhibició i plaers pornogràfics amb els feminismes? Què passa quan dos o més persones decideixen filmar-se a si mateixes i de forma consensuada, escenificant les seves pràctiques eròtiques, formes de gaudi i creativitat sexual per a ensenyar-les al món? I què passa quan dones decideixen prendre el control de la representació dels seus propis desitjos i fantasies sexuals, i les practiquen, les filmen i les comparteixen? Què passa quan això s'exhibeix en un espai de visionat col·lectiu?
Aquest programa curatorial pretén desafiar el que coneixem per porno hetero, amb pel·lícules que desmantellen rols i pràctiques sexuals, i intenta donar compte de les fantasies de dones i homes que encara relacionant-se des del clixé d'allò «heterosexual» contribueixen amb les seves pràctiques pornogràfiques a desmantellar la versió monolítica que hem construït entorn de viure «allò hetero»; perquè una relació entre identitats que han estat assignades com a «heterosexuals», no implica necessàriament la representació de les lògiques heterosexuals del reproductiu-hegemònic, si no que pot haver-hi múltiples rols, múltiples pràctiques i formes de vehiculizar el desig… Fins i tot múltiples identitats dissidents, crítiques i, per descomptat, desitjants.
Amb els curtmetratges reunits en aquest programa us convidem a problematitzar els cànons representacionals i visuals del plaer heterosexual. És un programa «heterotraidor» perquè traeix a l'imaginari normalitzat del porno.
Curadora del cicle: Paula Vidal.
Col·laboradors
