Mi vacío y yo

Després de Sedimentos, que explorava les esperances i les pors d'un grup de dones trans, Adrián Silvestre se centra ara en la Raphaëlle, que s'enfronta a la decisió de canviar de sexe en un entorn d'indiferència i incomprensió. En lloc d'optar pel melodrama o el cinema de denúncia, la pel·lícula es converteix a poc a poc en una crònica lleugera i esperançada sobre la identitat, la diferència i la funció de l'art (i del cinema) en tot això. I la Raphaëlle, per si no fos prou, s'interpreta a si mateixa amb una mescla de gràcia i fragilitat que acaba captivant. Un cim de la no-ficció.

La Raphi deixa la seva França natal i es trasllada a Barcelona, on la realitat està molt lluny de ser com la projecta. Després de ser diagnosticada de disfòria de gènere, començarà un ardu viatge per a assumir la seva veritable identitat. Metges, companyes, artistes i homes que va coneixent li donaran els seus propis consells, però només el temps i l'experiència ajudaran a la Raphi a trobar el seu lloc en el món.

Direcció: Adrián Silvestre

Any: 2022

Durada: 98'

País: Espanya

Idioma: Castellà

Qualificació: No recomenada per a menors de 12 anys

Festival de Màlaga: Premi Especial del Jurat - Biznaga de Plata