La Edad Media

Alejo Moguillansky, Luciana Acuña

Una comèdia durant el confinament? Probablement. Un retrat d'una nena i la seva família durant el confinament? Aparentment. Un absurd musical beckettià i durant el confinament? Exactament sí.

Sinopsi

Notes dels directors

Dues coses han de dir-se sobre La Edad Media.

La primera: és una pel·lícula filmada durant la quarantena de la pandèmia.

La segona: no és una pel·lícula sobre la quarantena de la pandèmia.

Aquesta paradoxa travessa tota la pel·lícula i genera les preguntes que el film es fa al llarg del seu recorregut. Tal com diversos dels nostres films precedents, el procés de creació, filmació i escriptura parteix d'una instància documental cap a la pura ficció. Però en aquest cas aquesta primera matèria a la vora del real té en la seva gestació una petjada que inequívocament ha deixat el confinament: la totalitat del seu equip tècnic i el seu elenc es redueix a tres persones que conviuen a la casa que alberga tot el relat. Això no vol dir que el registre d'imatges i sons sigui amateur ni molt menys. En tot cas vol dir que l'extrema intimitat i proximitat són les bases sobre les quals es projecten aquestes imatges i sons cap a zones confrontants amb l'abstracció, amb l'esclat físic, amb la imaginació deslligada, amb el llenguatge musical o l'ambició poètica i literària. En síntesi: amb una mena de Ficció que sense negar la seva procedència històrica coneix el seu llinatge en la imaginació com una de les formes del cinema.

(...)

D'altra banda, La Edad Media, no és una altra cosa que un relat narrat per una nena de deu anys que a al costat de la seva gossa i un misteriós personatge darrere d'un casc anomenat Moto llegeixen Esperando a Godot al mateix temps que venen tots els objectes de la llar, fins a deixar-lo desert, a esquena dels pares.

Com resa un vers del text beckettià que travessa tot el film:

«Hora de parar. Time she stopped.»

Veure tràiler →