Isla I: Cielos

Mein eigenes Bild / Mi imagen propia (Sara Piñeros, Colòmbia, 2022, 5’, format Original: Super 8, format de Projecció: Digital 16:9)

Un intent de l'autora de trobar-se en altres formes orgàniques diferents al seu cos. En un regne oníric, la seva identitat es construeix a partir del text parlat, gravat com un missatge de veu i les imatges dels éssers vius en film. En aquesta pel·lícula, és qualsevol altra cosa menys ella mateixa.

An Invitation (Jerónimo Lopera, Colòmbia, 2021, 3’05, tècnica: manipulació i edició digital a partir de programes no convencionals)

Una peça audiovisual que es presenta com un collage complex compost per imatges alterades i corrompudes per mitjà d'un programa per a edició d'àudio (Audacity). Aquesta juxtaposició es concentra a evocar seqüències en un llenguatge similar a les que s'experimenta per mitjà de somnis.

Memorias fracturadas (Jerónimo Lopera, Colòmbia, 2023, 4’03, tècnica: manipulació anàloga de pel·lícules VHS, edició tipus collage)

Creat a partir de pel·lícules casolanes en VHS abandonades o perdudes; memòries fracturades és un projecte audiovisual dedicat a explorar el conjunt d'imatges que materialitzen el concepte de memòria en l'individu, i com igual que els records, aquestes mateixes imatges són alterades, danyades, manipulades i penetrades pel temps al punt de conformar fragments difusos que fan possible la subjectivització de la memòria en les persones.

Sunday Afternoon by the Detroit River (Jerónimo Lopera, Colòmbia, 2022, 1’24, tècnica: enregistrament de vídeo anàloga per mitjà de camcorder VHS-C, edició digital)

Inspirat en l'obra de Jonas Mekas i Agnès Varda, Sunday Afternoon by the Detroit River neix a partir del desig de capturar el “Bell” en la quotidianitat, representat, en aquesta ocasió, en una tarda d'estiu a la ciutat de Detroit.

Erial (Javiera Cisterna, Xile, 2021, 6’38)

En una cantonada i durant un dia, una roca i diverses cebes posades en el ciment d'una avinguda pròxima a un mercat conviuen al costat dels passos dels transeünts. El sol denota la caiguda de la tarda en aquesta petita natura morta trobada a la ciutat de Valparaíso.

Con la luz de árboles cortas raíces por la tarde (Horacio Torruco, 2023, 6', Color – B&N, Super 8)

Registres sobre el passar dels dies boirosos a les ciutats; entre el baluern de les construccions i els passejos amb bicicleta que porten a llocs on s'aprecien els arbres de l'hivern. En caure el sol, l'oceà es reflecteix pel retrovisor.

Bansuri - O Caminho do Vento (Lígia Teixeira i Francisco Benvenuto, el Brasil, 2021, 05'43, tècnica: Super 8m, muntatge digital)

Bansuri (en hindi: बांसुरी, en urdu: بانسری, en nepali: बाँसुरी, en marata: बासरी, en assamês: বাঁহী, en bengali: বাঁশি) és una flauta travessera de l'Índia feta d'un sol eix de bambú amb sis o set forats per als dits. És un antic instrument musical associat amb la tradició pastoral i està estretament vinculat amb la història d'amor entre la Krishna i el Radha. La paraula "bansuri" prové de la combinació de les paraules bans que significa bambú i la paraula sud que significa melodia. Filmat amb distanciament social durant la pandèmia de COVID-19. Revelat a casa amb sopa de bambú i herba mat. Desembre de 2021

Júpiter en ascenso (Ligía Teixeira i Francisco Benvenuto, el Brasil, 2023, 3'33, Super 8 díptic)

Filmada en un dia de lluna plena, entre el vuit i nou d'octubre de dos mil vint-i-dos.

Visita al Museo (Ligía Teixeira i Francisco Benvenuto, el Brasil, 2023, 3'33, Super 8 díptic)

Una tarda en el museu, una sopa de flors i nabius. Filmada durant la quarantena per la pandèmia de COVID-19. Desenvolupada a casa amb una sopa de nabius, flors de tardor i herbes. Març de 2021.

Sol (Nicole Remy, 2022, 2'31, format: Super 8, blanc i negre, muda)

Primer resultat d'una sèrie de pel·lícules en les quals em centro en filmar un recorregut 360o amb la cambra sobre el seu propi eix. Aquesta vegada, retratant la Plaça Sol de Madrid en dos diferents moments. Avançant cap a una direcció, tret tres fotogrames per a cada pla, deixant els següents tres fotogrames sense exposar. Setmanes després, a través del procés de rebobinatge manual del rotllo, reprenc els fotogrames en negre i els disparo en la direcció contrària. Un intent per crear una tensió entre direccions oposades, tant de la càmera com dels cossos filmats.

Ventanas (Nicole Remy, 2022, 2'11, format: Super 8, color, muda)

Intervenir el propi rotllo de Super 8 per a usar-lo com una càmera de cinema utilitzant una tècnica de dispositiu pinhole. Amb una planxa d'alumini sobre la finestreta que deixa veure 6 fotogrames de pel·lícula, i amb un obturador lliscat a mà, la llum banya la pel·lícula a través dels forats. Una cerca per capturar un altre tipus de moviment.

Color Photograms on 35mm Vision Print Stock (María Alger, Juan Camilo Moreno, 5'39, tècnica: exposició de siluetes i/o figures sobre pel·lícula verge positiva de 35mm) 

Siluetes, colors i diferents formes: exercicis experimentals realitzats gràcies al suport de MICO NO AWARE, Lauren Oliver i Steve Cossman. 

Sangre pura: Descartada (Juan Camilo Moreno, Colòmbia, 2019, 3'29)

El material visual pertany als descartis de la pel·lícula Pura sangre que el director Colombià Luis Ospina fa en 1982; el muntatge i el so van ser realitzats per Fabián Otero i Juan Camilo Moreno.

Junio 25. Andréi Tarkovski, visita a su tumba (Juan Camilo Moreno, 2023, 5', Super 8)

Bitàcola d'un viatge al cementiri on jeu la tomba del cineasta i poeta rus Andréi Tarkovski.

CEL (Cinema Experimental Llatinoamericà) és un cicle de cinema que busca potenciar la visualització d'un corrent de realitzadors audiovisuals que, des de la Llatinoamèrica cosmogònica, revolucionària i nostàlgica, se submergeixen en l'imminent somni de la creació d'un cinema experimental —curts en super 8, 16 mm, tècniques com el foundfootage, cinema expandit, apropiació...—; així com l'exploració de tècniques alternatives de revelat de pel·lícula. La curaduria és realitzada per Isla Colectivo que al seu torn estén la invitació als festivals llatinoamericàns Ultracinema, Muta, Cinetoro i com a convidat especial el realitzador Bruno Varela.