Imágenes migrantes: Latinoamérica Muta
El programa
El nom d'aquest programa és un prèstam involuntari de Florencia Incarbone i Sebastián Wiedemann, que van titular d'aquesta forma el programa llatinoamericà que va presentar el festival MUTA durant la seva primera edició al juliol del 2017. Ara, el títol té un doble significat, per una banda la naturalesa mestissa d'aquests curtmetratges, les imatges dels quals migren d'un contenidor a un altre, lliurement, al seu gust i desig d'autores i autors que escodrinyen en arxius familiars, repositoris d'internet, cintes en cel·luloide adquirides en mercats de segona mà, talls de periòdics i revistes i composicions generades per una intel·ligència artifical, per a construir una sèrie d'obres que van de l'humor al desencant, de la crítica natural als mass media a la denúncia social, de l'experimentació formal, matèrica i sensorial d'un cinema fet a mà, a l'exploració d'eines digitals i tecnologia actual. Per a l'altra, obres que migren i es presentan a Barcelona com una mostra del panorama del cinema d'apropiació fet recentment a Llatinoamèrica.
La sèrie de curtmetratges aquí presents neixen d'una necessitat imperiosa per dir, xiuxiuejar o cridar amb paraules d'altres, amb gestos i sorolls d'altres, tot allò que, potser, les imatges propies no podrien comunicar amb similar impacte. Una necessitat que s'alimenta del desconcert que genera la sobreproducció d'imatges i la seva omnipresència, i que les motiva a posar en dubte el protagonisme de la qual gaudeixen actualment, mitjançamnt obres que amb una potència lúdica i lírica particular apel·len al reciclatge com a principal instrument de transformació.
La projecció es realitza en col·laboració amb el Zumzeig i la sessió serà presentada pel programador del festival MUTA, Efraín Bedoya Schwartz qui impartirà també un taller en Crater-Lab / Hangar de «Cinema imprès» el mateix dia.
Part 1 - 40 minuts
In Film / On Video, Ignacio Tamarit, Argentina, 2018, 3'
Poden el cinema i el vídeo conviure mútuament en una mateixa pel·lícula? Aquí, el 16 mm i les cintes de VHS es necessiten mútuament per a poder existir. Gràcies al suport transparent d'acetat del 16 mm, podem visualitzar en moviment la materialitat del suport del vídeo analògic, aferrat damunt del film, servint aquest com esquelet i estructura de les cintes vhs intervingudes. Una pel·lícula, un vídeo? Ambdues i cap a la vegada...
Malogro, Moira Lacowicz, Brasil-Argentina, 2019, 3' 37''
Metratge documental de la Història de les Olimpíades intervingut amb químics corrosius. L'emulsió, juntament als atletes que composen la cinta generen distints resultats rítmics.
Preludio (a la siesta del Fauno y la Bacante), Martín Baus, Xile, 2020, 12' 50''
"Que jo tallava joncs vençuts a la disputa pel talent; a l'or glauc de les llunyanies verdures consagrant la seva vinya a les fontanes: Oneja una blancura animal a la migdiada: i que al preludi lent de què neix la festa, vol de cignes, no! de nàiades, s'esquiva o es submergeix..."
Capilla del diablo, Nicolás de Bortoli, Argentina, 2020, 8'
Després d'acabar de construir la seva Capella, Lorenzo sofreix una depressió i es tanca tres anys a la mateixa. A l'obrir les portes crida als seus fills per a mostrar el que ha fet: el bé i el mal.
nn, Azucena Lozana, Mèxic-Argentina, 2020, 3' 19''
Fragments de rotlles orfes d'un laboratori.
Impresiones para una máquina de luz y sonido, Colectivo Los Ingrávidos, Mèxic, 2015, 6' 43''
Impresiones és un intent per transformar l'experiència cinematogràfica a una devastació fílmica. Una experiència audiovisual de l'actual Guerra civil mexicana, era precís posar en trànsit al cel·luloide fent-lo semblar allò sonor en "carn" pròpia.
Part 2 - 45 minuts
Peruano Trome, Gabriel Acevedo, Perú, 5’ 33’’
Videoclip musical fet a partir de retallades de titulars dels diaris “El Peruano” i “Trome”.
Vacío/a, Carmen Rojas, Perú, 2016, 6’
Vacío(a) és una peça experimental que parla sobre una ruptura sentimental, contada per mitjà d'un catàleg d'IKEA. Què passa amb els objectes una vegada comprats?
Going to a funeral 101, Alejandra Peralta Morote, Perú, 2015, 2’ 28’’
Parteix d'un projecte que pren com a punt de partida la bellesa i la relació que la dona té amb ella en el qual es busca portar a la mort a un pla més terrenal, quotidià i fins i tot, còmic.
Hipersomnia, Felipe Esparza, Perú, 2012, 3’ 13’’
Exploració onírica sobre film.
La fuente de agua, Irma Cabrera Abanto, Perú, 2019, 3’ 05’’
Aigua del Titicaca i del riu Chili, aigua com a sang de la terra, com a protagonista de mites, llegendes i lluites. Aquest film és la re-interpretació d'una pel·lícula emotiva de Super 8 realitzada de manera col·laborativa, que mostra des d'una mirada diferent una problemàtica social on la yakumama (aigua) és la protagonista.
Cinco Seis Veinte, Adriana Miyagusuku, Perú, 2020, 5’ 05’’
El cos humà és reimaginat per un algorisme, alimentat per una mescla de fragments digitalitzats de radiografies, tomografies, plaques electròniques, empaquetatges i cables. El resultat és un viatge en la formació i alhora dissecció d'aquest nou organisme, com si implosionés en milers de trossos, podent visualitzar segments o fotogrames de la naturalesa híbrida de la seva constitució.
Mecanismo velador, Diego Vizcarra, Perú, 2014, 20’ 32’’
Conjunt de reflexions entorn al cinema comercial com a institució socioeconòmica que intervé i influeix a la nostra percepció de la realitat.