Gente en domingo
Sinopsi
Ha estat el propi Schäublin qui ha triat Gente en domingo (Menschen am Sonntag), per programar conjuntament amb Disturbios (2022) ja que com en el film del 1930, també va comptar amb intèrprets trets del carrer, buscant una reproducció fidedigna de l'època que retrata, una vall rellotgera de la Suïssa de finals del segle XIX.
Gente en domingo va ser el segon guió de Billy Wilder, qui més tard obtindria fama mundial a Hollywood trencant les barreres de tots els gèneres cinematogràfics i arribant a guanyar sis premis Oscar. Ho va reunir amb els cineastes Edgar G. Ulmer (Detour) i Robert Siodmak (Forajidos), que s'estrenaven en la direcció. En la fotografia estava un jove Fred Zinnemann (De aquí a la eternidad, Solo ante el peligro)
Es tracta d'una conjunció de genis que fugirien als Estats Units amb l'arribada del nazisme a Alemanya, convertint-se en alguns dels realitzadors més representatius i prestigiosos del cinema clàssic. La producció de Gente en domingo va ser un esforç veritablement independent i de llenguatge atípic que va sacsejar el panorama cinematogràfic teutó del cinema silent. Vista en retrospectiva, es reivindica com una de les grans simfonies urbanes de la història del cinema.
Al cinema dels anys vint a Berlín, la producció i recepció de Menschen am sonntag demostra que la indústria cinematogràfica ja tendia cap a enfocaments estandarditzats i centralitzats en les seves formes de producció i el seu discurs. Menschen am sonntag, usant únicament actors denominats com "no professionals", i en treballar amb estructures que superen les solucions suggerides pel pressupost o el capital, va aconseguir sortir-se d'aquests estàndards i significats heretats.
Fitxa tècnica
Direcció: Robert Siodmak, Edgar G. Ulmer
Any: 1930
Durada: 75'
País: Alemanya
Idioma: sense diàleg, amb rètols en alemany
Versió: VOSCAT
Qualificació: Apte per a tots els públics