menu

Districte porno: Focus Xile

VV. AA.
FotogramaFotogramaFotogramaFotograma
Un panorama d'algunes de les produccions més recents de “pornografies crítiques” produïdes a Xile, un concepte encunyat per la mostra Excéntrico per a denominar formes de producció audiovisual sexualment explícites que alteren els cànons hegemònics del porno en termes de representació, producció i distribució.

El programa

Un programa de set obres produïdes entre el 2021 i 2023 que transiten per diversos llenguatges i formats, com el manifest, l'autobiografia, les cartes experimentals d'amor i el videoclip. 

Amb debat posterior juntament amb Amadalia Liberté (directora d'EstrellarSe) i Nicolas Tabilo (editor de Capucha caída).

Barby es una puta, de Javiera Belem (Xile, 2023, 4’)
Barby, llatina, queer i bruta sempre ha tingut mala fama i això li encanta, la posa. Barby és una puta i les putes són armes poderoses i temudes.

Capucha caída, de Chris Gómez (Xile, 2023, 8’)
L'encaputxat, icona de protecció i desig durant l'esclat social a Xile en 2019, enfronta la solitud i decadència després de la pandèmia i canvis polítics. Chris Gómez i Jorge Díaz dialoguen sobre la seva caiguda i la transformació d'herois en la societat. Un curt que reflexiona sobre la fugacitat dels símbols i la influència de la política en la percepció i destí de les persones.

Good Boy, de Marcoestuvoaquí (Xile, 2023, 9’)
L'imaginari eròtic de l'autor es barreja entre el desig i les retallades de les revistes, i l'ofici del collage es converteix en una nau que transita des de l'espai exterior fins a la mateixa ciutat. 

Ctrl Cama, de Poscuerpa (Xile, 2022, 9’)
Ballar, xuclar, tocar, regalimar, assaborir, sentir, despullar, fer olor, menjar, descansar, gaudir. En un viatge oníric entre més llençols, Ctrl Cama explora les diferents expressions que pot prendre el plaer, sent un manifest post-pornogràfic del lliure esdevenir eròtic d'un cos dissident

El filo del río Maipo, d'Errrada (Xile, 2022, 13’)
A la part alta del descarnat estuari cuyà una caçadora gaudeix de perseguir i  domar a les seves preses, extraient-los la major quantitat de fluids per a tributar i sadollar la set del riu. A través d'un cru primal play, el cos capturat és degradat fins a fer-lo retornar l'última gota de bilis robada al poc que queda del cabal del riu Maipo. Davant la insistència de la raça humana per extingir-se i de pas emportar-se amb si l'aigua, són les pràctiques al caient de l'instint de mort les que ens reconnecten amb la —cada vegada més disgregada— sensació d'extasiar-nos per estar vius.

EstrellarSe, d'Amadalia Liberté (Xile, 2022, 13’)
Obra que neix amb l'albirament de més de cinquanta estrelles de mar encallades en l'última roca que separa a la mar de la sorra. Això apareix com a fenomen que inspira un procés de recerca sobre el comportament d'aquests éssers marins, que todis vam conèixer en la nostra infància, i que, per desconeixement, fins i tot vam poder haver-los fet mal. Durant el vídeo apareixen extractes de la recerca que es van connectant amb les relacions trobades entre aquests sensibles éssers i els humans que desistim de qualsevol tipus de normativitat, imposició, adoctrinament i/o heteronorma. 

Scarlet, de Benjamín Ignacio Pérez Ojeda i Enzo Donatelly (Xile, 2021, 12’)
Rodat il·legalment durant la pandèmia com a acte de resistència, aquest curtmetratge experimental presenta a Scarlet, que carda, mata i muta al ritme d'un beat endiablat. Una Casandra reencarnada que escup en la boca d'Apol·lo, retornant la seva maledicció. Un viatge al cor de l'underground queer llatinoamericà, el pols d'una generació distòpica, la catarsi d'un episodi històric que va portar a la bogeria.

Sobre el cicle

El cicle “Districte porno” és una iniciativa cinemato-pornogràfica creada amb la voluntat política d'impulsar espais d'apreciació i discussió entorn de materials porno produïts per fora de les capitals del nord global. Els continguts del programa són tant heterogenis com irreverents i les seves dinàmiques de producció i circulació, no poden interpretar-se sense atendre els seus ancoratges històric-territorials, afectius i politicoeconòmics. La selecció curada per a cada edició representa una insistència en contraproduir imaginaris on reinventar la intersecció sexualitat-plaer-cos/territori.

El cicle és una proposta de curatoria i acció impulsada per “Hasta las tetas”, una plataforma transterritorial, autogestionada i oberta sorgida l'any 2017 a la Ciutat de Buenos Aires i que des del 2020 duu a terme activitats pròpies i cocuratorias a Barcelona. Aquesta nova edició, resulta de la unió amb la Mostra Internacional de Cinema i Plaers Crítics “Excéntrico”, esdeveniment de crítica i imaginació (post)pornogràfica sorgida a Xile en 2019. 

El programa està compost per dues funcions de flux porno que travessa la serralada dels Andes, amb una diversa selecció de curtmetratges porno, produïts de manera independent i autogestionada durant les últimes dues dècades a Xile i l'Argentina. Es tracta d'un conjunt de materials que, sense ànim de representació exhaustiva i des de múltiples angles, s'aproximen al llenguatge pornogràfic per a realitzar quelcom més que el que usualment associem a la imatge sexualment explícita: excitar el desig, les passions polítiques, la imaginació transgressora i la crítica sexual.

Curadoria de Nicola Ríos (Xile), Ornella Bodratto (Argentina) i Laura Milano (Argentina)

Col·laboradors

logo Excéntrico
logo Ciclo Las Tetas