Districte porno: Focus Argentina

Des de les pel·lícules més hegemòniques del cinema nacional fins a produccions audiovisuals de diversos col·lectius i activismes de la dissidència sexual contemporània. De vídeos produïts en les profunditats del territori a aquells realitzats per argentinis vivint en l'exterior. Des de la proto-indústria del porno fins a vídeos del postporno local. Deesses criolles en entorns naturals, obeliscos amb pits, tortugues pinjas i filles del foc… Tots aquests éssers cohabiten el sòl argento i alimenten el nostre imaginari sexual col·lectiu. Som carn, crisi permanent, esclats, carnestoltes. Els nostres cossos estan marcats per la història, la violència i el terror, però també per la festa, la trobada i la resistència popular. Lluitant i gaudint, el cuir dur i les carns toves, així estem. Continuarem inventant refugis desitjants on càpiguen els afectes, la fantasia, les altres narratives i totes les nostres lluites. Continuarem insistint, perquè no sabem fer-ho d'una altra manera.

Soy la deseante, de Paula Costantino (Argentina, 2020, 2’)
Part del projecte «Que arda», una recerca sobre sexualitats amb perspectiva de gènere, que proposa nous registres audiovisuals de masturbacions i sexualitats. «Necessitem naturalitzar aquells tabús, prejudicis i fantasmes que ens han creat des de les lògiques patriarcals. Necessitem cossos humans, àudios, sentits, pell, necessitem noves maneres d'estimular-nos. La nostra proposta és sortir de la lògica industrial pornogràfica, del dolor, desgast i conseqüències que han calat en els nostres vincles, encara que sigui per una estona.»

Media hora, d'Hedonistas (Argentina, 2022, 9’)
A Liweed i Pablo se'ls deté la camioneta enmig del camí. Alguna cosa va malament, no és la bateria, tampoc el carburador. Després d'una crida d'auxili, la grua ve en camí. Tenen mitja hora i decideixen fer alguna cosa, per a escurçar l'espera.

Himno provincial, de pao lunch (Argentina, 2017, 3’)
Lis amiguis turrxs conviden a la construcció col·lectiva de dispersions calentes. A l'aire lliure, en el cor del Neuquén combatiu, ens freguem i pensemjuntis: Què signifiquen els símbols patris? Quins cossos se silencien? Com hackejar la seva potència de representació? Neuquén (província de la Patagònia argentina) significa impetuós, arrogant, que té força. És territori maputxe que es fa carn. Llavors, el desafiament està plantejat, l'aposta és subratllar les nostres existències a partir d'imatges que s'activin, cada vegada que sigui escoltat l'Himne provincial del Neuquén. 

XNOTERNURA, de Julian Merlo (Argentina, 2023, 20’)
Enfront de l'imaginari comú del que implica participar d'una escena de sexe explícit enfront d'una càmera, XNOTERNURA busca humanitzar als qui ho fan mitjançant una xerrada íntima sobre els gustos, inseguretats i experiències de vida i, al mateix temps, cerca demostrar que la tendresa i l'afecte poden ser part del porno.

XXXXX, de Cuerpo puerco (Fernada Guaglianone y Guille Mongan, Argentina, 2008, 5’)
En XXXXX s'intervenen escenes de pel·lícules pornogràfiques i programes de cuina. Portant-les al límit de la llegibilitat a través dels mateixos elements compositius del llenguatge audiovisual pornogràfic. En XXXXX l'apropiació esdevé en repetició temporal, saturació cromàtica, fragmentació desmaterialitzada resignificant la narrativa unidireccional amb cites.

El rito, de Desirée De Stefano (Argentina, 2019, 5’)
En un ambient oníric despullat de tota coordenada, dos cossos es fundin entre frecs i tensions. La llum de les espelmes impregna les seves pells acalorades que deambulen entre el simbòlic i el ritualístic. Els objectes adquireixen autonomia pròpia i la unió entre cossos esdevé acte sacre que transcendeix el físic. La sensualitat d'un petó mediat pel metall fa emanar la presència d'Eros. El desig com a productor d'allò real.

Un día de sol, de Beatriz Candor (Argentina, 2023, 9’)
Curtmetratge produït per Diana Perfume, un projecte audiovisual experimental que explora la pornografia amb una mirada distinta de les propostes hegemòniques i heteronormadas, les quals es troben molt pegades al desig de les persones que participen en el projecte. Es tracta d'una cerca filosòfica, existencial, lúdica i estètica, per mitjà de la qual desenvolupem narratives lligades al fantasy, perquè justament això és el que ens sedueix explorar: la fantasia com un terreny extens, com un pou sense fons.

Velvet, de María Riot i Julián de la Rosa (Argentina/Espanya, 2023, 4’)
Una pel·lícula filmada per a OnlyFans, realitzada a la casa de les artistes. En què recau la divisió de quan el porno pot ser projectat en un festival o és per a comercialitzar en plataformes, ja que forma part d'un treball? Aquest vídeo és una manera de realitzar art i alhora de poder vendre-lo, és un desafiament a les persones que solen subscriure's a OnlyFans i que no esperen aquest tipus de contingut, més experimental i artístic. El vellut, la suavitat, el sexe real (o performatiu ja que encara que siguin amants, hi ha dues càmeres enceses), en una versió reduïda, per al plaer dels qui volen veure porno en un format diferent dels més tradicionals.

Isma, de Noe Gall (Argentina, 2023, 10’)
Retrat eròtic, el conte d'una persona després d'un accident de cotxe. Re-aprendre, re-compondre, inventar la sexualitat. La seva pornografia és una pròtesi d'axil·les, llit, pati, cadira de rodes i complicitats. El sexe prem la vida irreversible. Un curtmetratge que toca d'allò eròtic després d'allò normal.

El cicle “Districte porno” és una iniciativa cinemato-pornogràfica creada amb la voluntat política d'impulsar espais d'apreciació i discussió entorn de materials porno produïts per fora de les capitals del nord global. Els continguts del programa són tant heterogenis com irreverents i les seves dinàmiques de producció i circulació, no poden interpretar-se sense atendre els seus ancoratges històric-territorials, afectius i politicoeconòmics. La selecció curada per a cada edició representa una insistència en contraproduir imaginaris on reinventar la intersecció sexualitat-plaer-cos/territori.

El cicle és una proposta de curatoria i acció impulsada per “Hasta las tetas”, una plataforma transterritorial, autogestionada i oberta sorgida l'any 2017 a la Ciutat de Buenos Aires i que des del 2020 duu a terme activitats pròpies i cocuratorias a Barcelona. Aquesta nova edició, resulta de la unió amb la Mostra Internacional de Cinema i Plaers Crítics “Excéntrico”, esdeveniment de crítica i imaginació (post)pornogràfica sorgida a Xile en 2019. 

El programa està compost per dues funcions de flux porno que travessa la serralada dels Andes, amb una diversa selecció de curtmetratges porno, produïts de manera independent i autogestionada durant les últimes dues dècades a Xile i l'Argentina. Es tracta d'un conjunt de materials que, sense ànim de representació exhaustiva i des de múltiples angles, s'aproximen al llenguatge pornogràfic per a realitzar quelcom més que el que usualment associem a la imatge sexualment explícita: excitar el desig, les passions polítiques, la imaginació transgressora i la crítica sexual.

Curdadoria: Nicola Ríos (Xile), Ornella Bodratto (Argentina) i Laura Milano (Argentina)