Diary: Cap 3

“Encara estic filmant el meu diari. Quant més filmo, més a prop vull estar d'allò qüotidià, d'allò usual; però continuo caient en trampes, en trames i drames, tal vegada, a l'igual que a la vida mateixa”. Des del saló de la seva casa, Perlov filma una vegada més el televisor: aquesta vegada, les noticíes informen sobre de les eleccions parlamentàries a Israel. Yael ha après a editar juntament amb el seu pare i parla a la càmera sobre el seu ofici com a muntadora. Naomi, per la seva part, acompanya al seu pare a les seves classes a la Universitat, on projecta La Sang de les Bèsties de Franju. Naomi reflexiona sobre la minuciositat dels escorxadors i la compara amb el rigurós mètode de la dança, l'art en el qual s'està formant. Perlov viatja a París i filma el lloc on es va suïcidar el seu amic Abrasza. Després va a visitar al seu mentor i amic Joris Ivens i el retrata al balcó del seu pis, en complet silenci perquè, senyala, els seus films “ho diuen tot”. De tornada a Tel Aviv, filma la primera manifestació en contra de la guerra al Líban.

Duració: 55’

Versió: VOSE

Zumzeig acull la primera retrospectiva integral que reuneix la totalitat dels diaris cinematogràfics del cineasta, fotògraf i artista visual David Perlov, considerat el pare del documental israelià i reconegut al 1999 amb el Premi Nacional d'Israel, la més alta distinció que atorga aquest Estat i que en aquesta oportunitat va recaure per primera vegada a la seva història sobre un cineasta.
Al 1973, en plena guerra del Yom Kippur i una dècada després d'haver realitzat el seu icònic documental In Jerusalem (1963) —pel·lícula que va donar un gir al panorama del cinema israelià i la seva vocació propagandística per a l'exaltació patriòtica de l'incipient Estat— Perlov es va confinar al seu departament de Tel Aviv i va començar a filmar els seus diaris. Cansat de les constriccions imposades per la institucionalitat cinematogràfica, decideix renunciar a elles, però no a filmar. I comença llavors a fer-ho des dels marges del sistema de producció, des de la independència, des del modest i el possible. Les seves imatges i els seus sons responen a aquesta pulsió de llibertat; són imatges genuïnes, íntimes, singulars, imatges que resisteixen. El conjunt d'aquests diaris que va filmar al llarg de 30 anys —primer en 16mm i després en vídeo— fins a la seva mort a Tel Aviv al 2003, està compost pels sis capítols de Diary (1973-1983), els tres d'Updated Diary (1990-1999) i per My Stills (1952-2002). Junts conformen la que és considerada l'obra més important de la història del cinema israelià i una referència absoluta del cinema-diari a nivell mundial. Al llarg de prop de deu hores, aquest film-fleuve canalitza l'experiència quotidiana de Perlov al llarg de cinquanta anys de la seva vida i esdevé en un monumental passatge que connecta la seva intimitat afectiva i personal, la seva identitat com a nòmade i les crisis i conflictes bèl·lics als quals Israel es va veure involucrat durant la segona meitat del segle XX. Als intersticis entre el cinema assaig, l'autobiografia, el diari de vida, el diari de viatge, el cinema domèstic, el retrat i l'autoretrat, aquest corpus subjectiu és alhora profundament polític a l'hora d'aproximar-se críticament a reflexionar sobre la realitat, la història pública i l'actualitat. No hi ha precedent en la història del cinema d'un diari personal al qual la guerra sigui una part integral que dissolgui d'una manera tan radical els límits entre els dominis d'això privat i això polític. I és que els diaris de Perlov ofereixen una sèrie de llindars entre vida i art; entre el privat i el públic; interior i exterior; el domèstic i el polític; el passat i el present; l'univers dels vius i el dels morts; entre el jo i els altres; desterraments i retorns; fronteres i pàtries (la seva Brasil natal, el París de l'adultesa primerenca, l'Israel que el va acollir per la resta de la seva vida); entre la imatge fixa i la imatge en moviment —la pintura, la fotografia, el cinema—; entre tecnologies analògiques i dispositius electromagnètics; entre so i sentit; veu i paraula, per esmentar només alguns dels universos de representació que s'entrellacen per a problematitzar a la subjectivitat de l'artista i el seu desarrelament identitari.

Cada sessió d'aquesta retrospectiva inèdita al món —fins ara sol s'han projectat els capítols de Diary, però mai els d'Updated Diary— comptarà amb els comentaris de Paola Lagos Labbé, Dra. en Comunicació Audiovisual per la Universitat Autònoma de Barcelona i acadèmica de la Facultat de Comunicació i Imatge de la Universitat de Xile, qui actualment resideix a Barcelona com a investigadora postdoctoral a la Universitat Pompeu Fabra.