Después de la noche

Alfredo Costa Monteiro

Després de la nit, tal vegada aconseguim el seu secret.

Sinopsi

"Después de la Noche" és una peça d'art sonor. La segona part d'una trilogia sobre cinema, aquesta vegada sobre cinema francès.

L'obra es limita a un determinat cinema d'autor que apareix en els anys 50, no sols a partir de la Nouvelle Vague, sinó també gravitant al seu voltant. Aquest cinema d'autor, impulsat per premisses intel·lectuals, ideològiques i creatives, va partir d'un grup de joves realitzadors, procedents en general del món de la crítica; un cinema a la recerca d'una altra realitat, d'una altra manera d'habitar la pantalla, amb poques concessions i en contra de les convencions. Pel·lícules que conten idees més que històries, sovint pròximes a l'assaig, estranyes i poètiques on el llenguatge roman extremadament present i serveix com a guia conceptual per a les imatges, i de pas en aquest nou context, al so.

La nit o la idea de la nit és el denominador comú a tots aquests extractes sonors, una restricció que va servir com a estructura per a tota la composició, delimitant així tot un treball d'arxiu que, d'una altra manera hauria estat infinit. El primer so és el d'un ascensor que descendeix a un soterrani, metàfora i picada d'ullet per a començar aquesta exploració nocturna: un viatge a través de les entranyes d'aquest cinema creatiu que va revolucionar en el seu moment el llenguatge cinematogràfic.

"Después de la Noche" (Après la nuit) va ser un encàrrec de 0 (for radi), col·lectiu radiofònic francès per a uneix esdeveniment sonor durant tota una nit La nuit couchée #2