"Después de la Noche" és una peça d'art sonor. La segona part d'una trilogia sobre cinema, aquesta vegada sobre cinema francès.

L'obra es limita a un determinat cinema d'autor que apareix en els anys 50, no sols a partir de la Nouvelle Vague, sinó també gravitant al seu voltant. Aquest cinema d'autor, impulsat per premisses intel·lectuals, ideològiques i creatives, va partir d'un grup de joves realitzadors, procedents en general del món de la crítica; un cinema a la recerca d'una altra realitat, d'una altra manera d'habitar la pantalla, amb poques concessions i en contra de les convencions. Pel·lícules que conten idees més que històries, sovint pròximes a l'assaig, estranyes i poètiques on el llenguatge roman extremadament present i serveix com a guia conceptual per a les imatges, i de pas en aquest nou context, al so.

La nit o la idea de la nit és el denominador comú a tots aquests extractes sonors, una restricció que va servir com a estructura per a tota la composició, delimitant així tot un treball d'arxiu que, d'una altra manera hauria estat infinit. El primer so és el d'un ascensor que descendeix a un soterrani, metàfora i picada d'ullet per a començar aquesta exploració nocturna: un viatge a través de les entranyes d'aquest cinema creatiu que va revolucionar en el seu moment el llenguatge cinematogràfic.

"Después de la Noche" (Après la nuit) va ser un encàrrec de 0 (for radi), col·lectiu radiofònic francès per a uneix esdeveniment sonor durant tota una nit La nuit couchée #2