De cierta manera

Aquest llargmetratge —el primer dirigit per una dona cineasta a Cuba— es va estrenar tres anys després que Sara Gómez (Guanabacoa, 1942 - l’Havana, 1974) morís. Tot i això, encara que no el va poder acabar del tot, l’autora va deixar indicacions precises de com n’havia de ser el resultat final, el qual inclou una extraordinària banda sonora a càrrec del seu gran amic, el compositor Sergio Vitier.

De cierta manera (1974) és una pel·lícula que pivota al voltant de múltiples dicotomies: ficció contra documental, intèrprets professionals i ciutadans que actuen, una mestra blanca de classe mitjana versus un obrer mulat, l’escola que redimeix i els codis de carrer que etiqueten, joves dones emancipades enfront d’arcaiques creences masclistes, plans de regeneració urbana i formes de vida reticents a ordenar-se, els subjectes nascuts sota el model socialista davant aquells anomenats «marginals».

Amb aquests ingredients, Sara Gómez Yera —així en va signar els títols de crèdit— realitza un film que culmina bona part de les seves investigacions anteriors al voltant del processos de marginalització, i incorpora els debats, encoratjats des de cercles intel·lectuals militants però aquí representats mitjançant un seguit de personatges ficticis, que es preguntaven en quina mesura el projecte polític cubà havia inclòs les classes subalternes entre les seves transformacions i les seves hipòtesis de canvi.

Aquesta sessió acompanya l’exposició ‘La meva aportació’, a La Virreina Centre de la Imatge, la revisió més completa de la cineasta afrocubana Sara Gómez, una de les principals representants del documentalisme fet a Cuba durant els anys seixanta i setanta del segle passat.

Títol original: De cierta manera

Direcció: Sara Gómez

Any: 1974

Durada: 79'

País: Cuba

Idioma: Castellà