Curts Un Impulso Colectivo – La vida és somni

Un cotxe de gran cilindrada s’endinsa per una autopista i un búnquer es nega a desaparèixer en l’oblit. Els ressons repetitius de temps passats arriben des d’un demà incert… Al cinema d’Alberto Gracia sempre li han interessat els indrets i com habitar-los, una qüestió que ja estava present en La estrella errante (D’A 2019), i el seu últim film és com una mena de cinta VHS que algú es podria trobar en un futur no gaire llunyà i a partir de la qual s’assabentés de com érem. Premiat al Festival Punto de Vista de Pamplona.

En el D’A coneixem força bé Zaida Carmona de les seves col·laboracions com a actriu a les pel·lícules de Marc Ferrer. Ara reapareix en la seva faceta de directora amb Son ilusiones, el seu tercer curt, una crònica autobiogràfica que pren el confinament com a excusa per parlar de comunicació i incomunicació, de música i cinema, de la vida com a il·lusió des de la perspectiva d’una lesbiana. Amb les pel·lícules d’Eric Rohmer al cor, heus aquí la consagració d’una cineasta.

És només un carnestoltes això que veiem a la pantalla? O hi ha alguna cosa més darrere d’aquesta festa espontània, d’aquests cossos en moviment constant, d’aquestes màscares que es van fent més i més misterioses a mesura que avança el dia? Som a Ourense, febrer de 2020, i aquest petit documental sobre una de les festes populars més antigues d’Europa sembla ocultar alguna cosa inquietant… Últim curt d’Eloy Domínguez Serén, un vell conegut del nostre festival.

L’obra d’Aleix Pitarch, músic i cineasta, encara està per descobrir com es mereix. Després de videoclips com Mr Gesus (2006) o Prefuse 73 (2004), i del premiadíssim curt Dreamland (2006), presenta ara Orders, sobre una història real d’abusos i humiliació, narrat com si es tractés d’un thriller d’animació en el qual la veu i la imatge s’enfronten formant peculiars contrastos i creant un suspens que ens deixa sense alè.

La coguionista de Letters to Paul Morrissey (D’A 2019) s’estrena en la direcció amb aquest curtmetratge autobiogràfic que es capbussa en la subjectivitat femenina a partir de la mort del seu pare. Exploració onírica de l’inconscient, immersió en un univers desconegut a partir de formes i colors, narració de la cerca d’una mateixa a través del cinema, La vida es sueño és alhora una pel·lícula experimental i la història d’un autodescobriment. Una obra hipnòtica.