Buscant el meu propi nom
Pablo García Pérez de Lara
En 1974, a València, unes 200 dones van ser traslladades d'un hospital psiquiàtric a un altre. De moltes d'elles no hi havia historial clínic, i d'algunes no se sabia ni el nom. El nou film de Pau García Pérez de Lara és un acte restauratiu. D'identitats i de dignitats. Seleccionada per la secció Un Impulso Colectivo del D'A Film Festival, aquest migmetratge proposa un intent de redescobrir-se més enllà de les etiquetes.
Sinopsi
L'últim film de Pablo García Pérez de Lara parteix d'una història real, esdevinguda en les acaballes del franquisme, per a parlar d'això que anomenem «bogeria», del que significa, de com ens enfrontem a ella. I ho fa defugint tots els tòpics i acostant-se als rostres i els cossos, per a preguntar-se després com filmar-los. Un film revolucionari en la seva manera —delicada i tendra— d'abordar aquesta qüestió encara tan inexplorada.
Fitxa tècnica
Títol original: Buscant el meu propi nom
Direcció: Pablo García Pérez de Lara
Any: 2024
Duració: 40'
País: Espanya
Idioma: Català, castellà
Qualificació: No recomanada per a menors de 12 anys
Col·laboradors
