A Tale of Love
Sinopsi
Aquest cinquè llargmetratge de Trinh T. Minh-ha està lliurement inspirat en The Tale of Kieu, un poema d'amor que els vietnamites consideren una biografia mítica de la seva pàtria, travessada per conflictes interns i dominació estrangera. La pel·lícula segueix la cerca de Kieu, una escriptora independent enamorada de l'amor, que posa com a model per a un fotògraf que idealitza el cos femení i la retrata embolicada en vels transparents. El voyeurisme, una pràctica que travessa les narratives amoroses, funciona aquí com un dels fils que estructuren la “narrativa” de la pel·lícula.
En revelar la ficció de l'amor en els relats romàntics i en el seu consum, A Tale of Love deixa de costat les convencions narratives tradicionals i obre un espai desnaturalitzat d'actuació on la realitat representada, la memòria i el somni es fonen de manera constant. D'una bellesa sublim, A Tale of Love evoca amb eloqüència la força de les connexions al·lusives entre l'amor, la sensualitat, el voyeurisme i la identitat.
Duració: 108'
Any: 1996
Versió: VOSE
Sobre l'exposició «Vist però no vist»
Cineasta, compositora, poeta, escriptora, crítica de la literatura i docent, Trinh T. Minh-ha (Hanoi, 1952) és una de les veus més importants del cinema independent de tot el món. Des d’inicis de la dècada dels vuitanta ha dut a terme una obra fílmica i teòrica que es considera fundacional per als plantejaments postcolonials i feministes i que ha desplaçat de manera significativa els límits entre document i ficció: s’enquadra dins la complexa categoria de «cinema etnogràfic experimental».
Després d’emigrar als Estats Units l’any 1970, durant la guerra del Vietnam, a partir del 1977 va impartir classes al Conservatori Nacional de Música i Art Dramàtic de Dakar (Senegal). D’aquesta època daten la publicació African Spaces: Designs for Living in Upper Volta (1985), juntament amb el fotògraf i arquitecte Jean-Paul Bourdier, així com les seves dues primeres peces en 16 mm, Reassemblage (1982) i Naked Spaces - Living Is Round (1985), ambdues produïdes per Bourdier, igual que la resta de la seva filmografia. Des del 1992 fins al 2022, Minh-ha va ensenyar als departaments de Retòrica, i Estudis de Gènere i de la Dona de la Universitat de Berkeley (Califòrnia).
Fins ara ha fet nou pel·lícules: Surname Viet Given Name Nam (1989), Shoot for the Contents (1991), A Tale of Love (1995), The Fourth Dimension (2001), Night Passage (2004), Forgetting Vietnam (2016) i What About China? (2022), a més de les esmentades anteriorment.
Entre els seus escrits teoricopoètics destaquen Women, Native, Other (1989), When the Moon Waxes Red (1991), Elsewhere, Within Here (2011) i Lovecidal: Walking with The Disappeared (2016), juntament amb diverses recopilacions d’entrevistes i els guions cinematogràfics de Framer Framed (1992), Cinema Interval (1999), The Digital Film Event (2005) i D-Passage. The Digital Way (2013).
«Vist però no vist» és la primera exposició de Trinh T. Minh-ha a l’Estat espanyol. Es podrà veure del 29.10.2025 a l'01.03.2026 a La Virreina, Centre de La Imatge.
Comissaris: Manuel Borja-Villel i Valentín Roma
Abonament
Per només 16€ és possible comprar un abonament per 4 pel·lícules del cicle.
Col·laboradors
