Terenci: La fabulación infinita
Sinopsi
Terenci Moix va ser, segons la necrològica que li va dedicar El País, «l'escriptor més estimat». També, el més venut. I el més ric. I el més mediàtic. Va ser el portaveu de la seva generació i un home que va convertir la seva vida en literatura i la literatura en la seva vida. Però abans d'això, el Terenci va ser el Ramón, el nen que va créixer al carrer Ponent de Barcelona, que visitava els prostíbuls del barri xinès amb el seu pare, un nen acaronat pel seu veïnat que es va convertir en un adolescent solitari i aïllat, rebutjat pels homes, encara que ell idealitzés més als soldats romans que poblaven els seus somnis que a la carn que li envoltava. Al cinema va trobar el seu refugi, la seva font de coneixement i erotisme. I va entendre que la ficció era més important que la realitat. Per això, anys després, va canviar de nom i es va convertir en un personatge mediàtic, que va saber bussejar molt bé en els mass media, ja fos com a protagonista o com a conductor dels seus programes televisius (Terenci a la fresca, Más estrellas que en el cielo). Però fos com fora, sempre va parlar de si mateix. Va fer pública la seva vida, no sols a través dels tres toms de les seves Memorias (el quart, que ja tenia projectat, mai es va atrevir a escriure'l), sinó també a través dels seus articles periodístics. Quan es va intentar suïcidar, després de la ruptura amb Enric Majó, va acordar amb els seus amics internar-se en una clínica sempre que aquests enviessin una nota de premsa narrant l'ocorregut. I ell mateix ho va fer després, en una sèrie de columnes titulades “Terenci del Atlas”. D'aquesta manera, la seva separació amb l'actor es va convertir en la primera «ruptura mediàtica d'una parella gai a Espanya». El Terenci va ser una persona devorada pel seu personatge, un literat en conflicte permanent amb la ciutat en la qual va néixer i amb la llengua en la qual va créixer, un integrant de la Gauche Divine, un narcisista tan genial com excessiu. Terenci: La fabulación infinita s'endinsa en la complexa personalitat d'un autor avui injustament oblidat que barreja realitat i ficció, màscara i carn, veritat i invenció.
La producció està dirigida i co-escrita per Marta Lallana (Ojos negros) i co-escrita per Samantha Hudson, qui comenta: «És necessari reivindicar la figura de Terenci Moix que, com Francisco Umbral o altres, han caigut en l'oblit. Les noves generacions no saben qui és el Terenci. (...) En la sèrie es descobreixen coses perquè la nostra intenció és fer un homenatge i una celebració, però no una biografia. No hem vingut a exaltar al personatge, sinó a conèixer a la persona, la qual cosa també implica conèixer les capes menys afavoridores».
Fitxa tècnica
Títol original: Terenci: La fabulación infinita
Direcció: Marta Lallana
Any: 2023
Durada: 91'
País: Espanya
Idioma: Català, castellà
