Isla V: CineToro

Programa de set curtmetratges curat pel festival de cinema experimental colombià CineToro.

CineToro parla del cinema experimental com aquell en el qual convergeixen poesia i arts plàstiques; i que traça el seu límit més enllà del perímetre de l'espectacular. El festival aposta per una programació que evoqui el sentit estricte d'una imatge ampliada: l'obra audiovisual com a pluralitat mediàtica, que investiga, problematitza i cerca provocar la reflexió sobre els contextos socials i històrics, la tecnologia i l'art, la interacció, el diàleg, l'espai, el temps.

Azul Profundo / Deep Blue, de Sebastian Wiedemann (Colòmbia, 2021, 8')
Apnees i naixents entre món per a re-existir a la pandèmia. O de la potència de l'úter del món.

La mujer como imagen, el hombre como portador de la mirada, de Carlos Velandia (Colòmbia, 2023, 6')
Rostres, cossos i accions es juxtaposen sense parar. Peces fragmentades de la dona s'aglutinen i conformen el volum del que ha estat la seva imatge en la història del cinema; marcada per la quotidiana dominació i explotació del seu cos.

Karussell Sonnenallee, de Nicolás Onischuk i Agustina Arrarás (Argentina, 2022, 6')
Un estudiant d'arquitectura trepitja els carrers de Berlín. L'extraviament comença per l'idioma, després es trasllada als destinataris, als reflexos, a les llengües. El trasllat de la metàfora és sempre una pèrdua. 

Oculta, de Manuel Mateo Gómez (Colòmbia, 2022, 3')
Oculta és un experiment fílmic per a conjurar les forces misterioses amb què la naturalesa es camufla i protegeix. Una al·legoria a la imatge de la resistència del cos i les mirades dissidents. Una constel·lació de ràbia i amor, que fa alquímia amb la lluna.

Susurros del hormigón, de Matías Rojas (Xile, 12')
Dins dels últims anys a la província de Marga Marga, es testifica un dràstic canvi en el paisatge visual i sonor a costa de l'expansió urbana. 

Princesa Morta do Jacuí, de Marcela Ilha Bordin (Brasil, 2018, 18')
L'arqueòloga Margot Moreira torna al seu lloc de naixement, la zona d'exclusió denominada Depressió Central, en el sud del Brasil. Allí el sol mai deixa de brillar.

Yugo, de Carlos Gómez Salamanca (Colòmbia, 2021, 10')  
Yugo és un projecte d'animació documental sobre l'adaptació orgànica del capitalisme industrial a Llatinoamèrica i les seves conseqüències ambientals. Aquest projecte narra la història d'una parella d'obrers industrials anònims, que ha d'enfrontar-se a la migració, al treball i a la malaltia.

CEL (Cinema Experimental Llatinoamericà) és un cicle de cinema que busca potenciar la visualització d'un corrent de realitzadors audiovisuals que, des de la Llatinoamèrica cosmogònica, revolucionària i nostàlgica, se submergeixen en l'imminent somni de la creació d'un cinema experimental —curts en super 8, 16 mm, tècniques com el foundfootage, cinema expandit, apropiació...—; així com l'exploració de tècniques alternatives de revelat de pel·lícula. La curaduria és realitzada per Isla Colectivo que al seu torn estén la invitació als festivals llatinoamericàns Ultracinema, Muta, Cinetoro i com a convidat especial el realitzador Bruno Varela.