Isla II: MUTA

Concordia (Diego Véliz, Xile, 2022, 8')

Pampa que no coneixia límits, l'aparició d'una línia, acords diplomàtics. Concordia és un assaig sobre la frontera peruana-xilena creada amb materials trobats a internet. 

Educación perdida (Francisco Álvarez Ríos, Equador, 2022, 12.25', HD, estèreo, sense diàlegs, format original: 8mm i Super 8mm)

Educación perdida forja un retrat advers d'Equador i les seves distàncies socials. La pel·lícula presenta un deambular subjectiu pels camins turbulents d'una nació desafortunada. 

Perú (Alex Leo, Perú, 2023, 3.30')

A través del cinema peruà, s'analitza la recerca de la llibertat des de la nostra independència l'any 1821 i si existiren, o existeixen encara, empremtes d'opressió punitiva.

Laberinto (Daniela Miranda, Xile, 2023, 5')

Laberinto explora l'insult institucional contra el sexe-dissidències exposada per la premsa durant el segle XX a Xile, tensionant conceptes com venjança i resistència, cuir i hegemonia. Aquest curt és tant una denúncia com un homenatge a la rebel·lió "marica". 

Museo (Jorge Bordello, Mèxic, 2023, 5.5')

A les entranyes d'un museu nacional es poden trobar tot tipus de fantasmes, cossos que en vida no van conèixer cap cura, ara convertits en relíquia han trobat curadoria. Imatges de vigor cultural contrastats amb el trauma glorificat de l'espectador. Al final del recorregut l'artista entén que l'entrada al museu és un mausuleu.

Memorias sinvergüenzas: Buenos Aires, 1979 (Alejo Duclós, Argentina, 2023, 5.15')

Durant la dictadura cívica-militar d'Argentina als 70s i 80s, la comunitat LGBTQIA+ fou perseguida i desapareguda. Lis "travestis", lis "tortes", lis "mariques" i altres monstris de totes les calanyes van teixir estratègies de coqueteig en teteres portènyes per alliberar i festes clandestines al Delta del Tigre per a sobreviure.

La rodilla del diablo (Martín Dávalos, Mèxic, 2023, 4.59')

El cos com a arxiu, la memòria com a testimoni de possibles futurs, la imatge com a testament.

Enterrar la cara (Verónica Luyo, Álvaro Icaza, Karen Chalco, HD, Perú, 2021, 7.51')

Enterrar la cara ens parla de la  possibilitat de veure una cosa tant de prop que per moments la percepció d'aquesta es torna més tàctil que visual, revelant empremtes sobre la superfície que en un primer moment no eren visibles.

Repetición traslúcida (Felipe Esperanza, Michael Magán, 2K, Perú - Francia, 2021, 6.12')

Una nena s'espanta veient al cinema la sortida de treballadors d'una fàbrica. Més tard, potser per a espantar a més nens, augmenta la producció d'òptica pel vídeo. Guanyem o perdem repetició? Potser ja és tard per a desacostumar-nos al control. 

Los cazadores (Paola Vela, Teté Leguía, HD, Perú, 2020, 7')

Unes escenes que pertanyen al cinema domèstic enregistren la pràctica d'un ritual tradicional realitzat per un grup social específic: aristòcrates caçant faisans durant els anys cinquanta del segle passat a Alemanya. Quests arxius fílmics es converteixen en un pretext per a dirigir la mirada cap a la observació d'una cultura i època diferent a la meva. A través de la pràctica del metratge trobat, vaig començar a reflexionar sobre la naturalesa i el significat cultural de les imatges. 

Cinco seis veinte (Adriana Miyagusuku, Pecval, HD, Perú, 2020, 5.05')

El treball visual de Cinco seis veinte respon a un entrenament de cossos. Específicament un entreteniment visual d'un model generatiu d'imatges amb intel·ligència artificial. El cos humà és re-imaginat per un algoritme, alimentat per una barreja de fragments digitalitzats de radiografies, tomografies, plaques electròniques, embolcalls i cables. El resultat és un viatge en la formació i alhora dissecció d'aquest nou organisme, com si implosionés en milers de trossets, podent visualitzar segments o fotogrames de la naturalesa híbrida de la seva constitució. 

Sin título (Lorena Escala, Concepción Huerta, HD, Perú - España, 2021, 3.56')

Després d'una primera escolta, la meva afició al gènere em va portar a concebre una llegenda de terror: una maledicció que s' escampava cap a una mansió degut a un article maleit que apareix, sense fer massa soroll, sobre la copa d'un arbre del bosc que envolta la casa. Per estrany que sembli, aquesta història la vaig construir a partir d'imatges aïllades d'una sèrie de vuit capítols, dirigida per Richard O. Moore, sobre escriptors estatunidencs filmada a finals dels setanta. 

Integrarse (casi) por completo ( Luis Zela-Koort, Martín Escalante, HD, Perú, 2020, 9.59')

Claustrofobia en el cuerpo

Un segundo dorado que se alarga en mis vesículas múltiples

El infinito espacio que rodea mis células

Adentro, bien adentro.

Todo lo importante se me escapa,

Y el metrónomo del claxon, naranja salada

Estática mentira, 

Cloaca en movimiento 

Sobre todo en este momento, 

No sé quién soy cuando cierro los ojos

Me derrito, y me encanta

Sin título (Cristina Kompanichenko, Rodolfo Rueda, Gabriel Castillo, HD, Perú, 2021, 3.51')

El vídeo mostra de manera abstracta la creació de diferents fetitxes sexuals, representats com a personalitats múltiples dins de cadascú de nosaltres. Aquesta idea neix a partir del concepte de la Partenogènesis, un tipus de reproducció sexual que consisteix en el desenvolupament d'una cèl·lula reproductora fins que arriba a formar-se un nou individu, sense que es produeixi cap fecundació. 

A Love Song (Maricé Castañeda, Belén Gómez de la Torre, HD, Perú, 2021, 4.07')

És un trànsit entre territoris metafòrics entrellaçant allò micro i allò macro, l'òvul i Venus, on allò eròtic i l'amor es converteixen en un viatge còsmic i sentimental. L'eix és el cos femení, com a font de plaer i de vida, l'univers ingovernable, on l'element complementari masculí l'envolta en un eco, que deriva al buit.

Per realitzar-la es va utilitzar pel·lícula intervinguda amb super 8 d'eròtica sueca, vídeos i imatges de la NASA de Venus i el seu trànsit sobre el sol, registrat al 2012 i vídeos il·lustratius de la fecundació, ovulació i nidació.

Programa curat per Milagros Távara i José Sarmiento Hinojosa

CEL (Cinema Experimental Llatinoamericà) és un cicle de cinema que busca potenciar la visualització d'un corrent de realitzadors audiovisuals que, des de la Llatinoamèrica cosmogònica, revolucionària i nostàlgica, se submergeixen en l'imminent somni de la creació d'un cinema experimental —curts en super 8, 16 mm, tècniques com el foundfootage, cinema expandit, apropiació...—; així com l'exploració de tècniques alternatives de revelat de pel·lícula. La curaduria és realitzada per Isla Colectivo que al seu torn estén la invitació als festivals llatinoamericàns Ultracinema, Muta, Cinetoro i com a convidat especial el realitzador Bruno Varela.