Hacia una poética del movimiento

«Tot el que es mou en la pantalla és cinema.» — Jean Renoir

Encara que molts s'obstinen a convertir-lo en un llenguatge, el cinema és sobretot una nova estètica i una nova poètica: la poètica de l'art cinètic. El cinema sorgeix a finals del segle XIX com un art capacitat per a atrapar el moviment i el fluir de la vida, associat al naixement de les grans ciutats i als espectacles públics que giren entorn de la visió. Per primera vegada en la història humana, l'ull podia veure en una pantalla gran el moviment del vent agitant unes fulles, els diferents tons de llum en fosquejar o un rostre humà que anava caient en la melancolia. Com han aconseguit els grans cineastes que les imatges es moguin? Com han aconseguit moure el més difícil: el pensament i l'emoció de l'espectador? És possible en aquests temps d'imatges cegues fer que les imatges es moguin? 

Bloc 1. De l'estàtic al cinètic: pintura, fotografia i cinema.
Bloc 2. Capturar el moviment exterior: la vida es mou.
Bloc 3. Capturar el moviment interior: despertar l'esperit.

Javier Urrutia és director d'Educa tu Mirada. Llicenciat en Filosofia i en Teoria de la Literatura Comparada. Becat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya en l'àrea de pensament. Ha realitzat cursos sobre cinema a Gaudir UB (Universitat de Barcelona), UIB (Universitat de les Illes Balears), Etopía (Saragossa) i Cinemaclub 39 escalons (Manacor). Ha presentat pel·lícules a la Filmoteca de Catalunya i ha publicat articles en revistes de cinema com Solaris i Transit: Cinema i altres desviaments.