Esto (no) es porno gay IV
La mostra
A l’univers del porno gai hi ha tanta diversitat que capturar-la en un programa de curtmetratges resulta impossible. Fer una selecció que representi finalment aquell univers tampoc és viable, ja que la pulsió creativa i pervertida de les realitzadores és imparable. Mentres s’escriu aquest text, amb seguretat alguna peça porno gai està essent filmada o començant la seva circulació a la pornosfera. I cada vegada són més les persones que aporten noves idees, narratives i estètiques en aquest camp; entregant-nos produccios que disputen els cossos que usualment trobem en la pornografia gai, oferint-nos un altre tipus de sexe en escena, així com també millor varietat en pràctiques i representacions.
És per això que fer un programa de porno gai és una desició política. Ens confronta a preguntar-nos què desitgem mostrar, què volem fer circular i com amb això construïm una visió sobre el sexe marica. ¿Qui és el públic al que es dirigeixen aquestes imatges i quin és el desig que les motiva? ¿Repetir el mateix? Volem treure’ns d’aquesta idea i desviar-nos de les escenes predictibles que trobem quan posem aquesta categoria a buscadors de porno online de lliure accés. Volem apostar per altres repertoris amb menor visibilitat i en els que hi resideix la capacitat d’obrir la nostra imaginació, la nostra inspiració i potser la nostra fam.
Aquest any es podran veure en dues sessions 16 curtmetratges de 10 països diferents. Aquest és un programa de porno gay, però alhora no ho és. Qui ho decideixi seràs tu, després de asseure’t i deixar-te seduïr per la pantalla.
Text de JorgetheObscene (Xile/Alemanya) i Nicola Ríos (Xile/Espanya)
El programa
Good boy, de Marco Antonio Núñez (Xile, 2023, 9’)
L’imaginari eròtic de l’autor es barreja entre el desig i els retalls de revistes, i l’ofici del collage es converteix en una nau que transita des de l’espai exterior fins la mateixa ciutat.
Homem de verdade, de Rafael Rudolf (Brasil, 2023, 18’)
Aquest documental d'autoficció es va realitzar amb l'arxiu d'en Rafael quan era nen i adolescent, així com amb material de l'artista d'adult, produït especialment per al projecte. Els diferents temps convergeixen de formes inesperades. La pel·lícula aborda temes com la construcció de la memòria i la masculinitat, l'expressió de l'erotisme, així com l'homofòbia estructural i el masclisme.
Eden III : Medusa, d'Ian Tevo (Perú, 2022, 3’)
Aquesta peça parteix d'un grup de video performances que critica el mandat de la masculinitat hegemònica i els seus conceptes de performance i virilitat. Els participants són sis homes veneçolans migrants treballadors sexuals, població que amb els anys ha incrementat la seva migració cap al Perú. A través de converses i exercicis, sortim de la nostra zona de confort i qüestionem la masculinitat i la importància que li donem a l'erecció, acte reflex del desig sexual.
Working... Pleasure?, de KAy Garnellen (Alemanya, 2017, 17’)
Navegar per internet pot portar-nos moltes sorpreses. El control que suposa la mà adherida al teclat i el desig que impulsa cada click és tan sols un angle de l'experiència de navegació. Altres cossos, altres desitjos i altres circuïts poden fer-te canviar de rumb... i no tot és el que sembla. En aquest curtmetratge, KAy Garnellen, activista trans i performer, descobreix una «habitació fosca virtual» en la seva recerca de nous clients. Però on és el límit entre el plaer i l'ofici?
Die Rose / The Rose, de Jan Soltat (Alemanya, 2021, 2’)
Un curt musical trashy en torn al fetitx del prolapse.
Gloaming, de Four Chambers (Anglaterra, 2018, 9’)
Hi ha un moment del dia on el sol cau sota la línia de l'horitzó i deixa enrere un cel amb gradients de blau i atatronjat. Sempre m'ha cridat l'atenció aquesta hora anyil encara que comunament se la sol anomenar «hora blava» (blue hour), mentre que els escocesos l'anomenen crepuscle (gloaming). L'anyil al cel no és exactament blau ni negre. Tampoc és clarament dia ni nit. El crepuscle existeix en aquell espai, sense definició.
Jerks, de Vasilis Vilaras (Grècia, 2022, 13’)
Un noi es vol masturbar i obre una aplicació de cites per a iniciar converses catxondes, però en canvi es troba amb sexisme, homofòbia i masculinitat tòxica.
Programa curat per JorgetheObscene (Xile/Alemanya) i Nicola Ríos (Xile/Espanya)
Col·laboradors
