Esto (no) es porno gay III

A l’univers del porno gai hi ha tanta diversitat que capturar-la en un programa de curtmetratges resulta impossible. Fer una selecció que representi finalment aquell univers tampoc és viable, ja que la pulsió creativa i pervertida de les realitzadores és imparable. Mentres s’escriu aquest text, amb seguretat alguna peça porno gai està essent filmada o començant la seva circulació a la pornosfera. I cada vegada són més les persones que aporten noves idees, narratives i estètiques en aquest camp; entregant-nos produccios que disputen els cossos que usualment trobem en la pornografia gai, oferint-nos un altre tipus de sexe en escena, així com també millor varietat en pràctiques i representacions. 

És per això que fer un programa de porno gai és una desició política. Ens confronta a preguntar-nos què desitgem mostrar, què volem fer circular i com amb això construïm una visió sobre el sexe marica. ¿Qui és el públic al que es dirigeixen aquestes imatges i quin és el desig que les motiva? ¿Repetir el mateix? Volem treure’ns d’aquesta idea i desviar-nos de les escenes predictibles que trobem quan posem aquesta categoria a buscadors de porno online de lliure accés. Volem apostar per altres repertoris amb menor visibilitat i en els que hi resideix la capacitat d’obrir la nostra imaginació, la nostra inspiració i potser la nostra fam.

Aquest any es podran veure en dues sessions 16 curtmetratges de 10 països diferents. Aquest és un programa de porno gay, però alhora no ho és. Qui ho decideixi seràs tu, després de asseure’t i deixar-te seduïr per la pantalla.

Text de JorgetheObscene (Xile/Alemanya) i Nicola Ríos (Xile/Espanya)

Baise Platine - Sebastién Délage, de Johan Gayraud (França, 2024, 5’)

Si allò íntim és polític, Baise Platine és molt més que una confidència, és una declaració d'amor, un crit d'alegria, un lema. En un moment en el que el món sencer sembla esfundrar-se, aquesta obra canta ingènuament com un títol obertament queer i llibertari, tractat en primera persona, amb una sinceritat i sensibilitat desarmants — «fes l'amor, no la guerra».

Big Sur Gay Porn, de Ryan A. White (Estats Units, 2023, 11’)

El cineasta de culte Tom DeSimeone revisita la producció d'una pel·lícula gai perduda i resucita les aventures juvenils a la costa de California, però la nostàlgia no sempre ofereix una versió perfecta.

Putito, de Leo Mena i Alvaro Puentes (Xile, 2014, 3’)

Una peça audiovisual sense gènere específic, on s'uneixen la realitat i la ficció a través d'un assaig testimonial escrit per José Carlos Henriquez, activista i prostitut, personatge real que s'interpreta a si mateix al curt.

Nullo, de Jan Soldat (Alemanya, 2021, 15’)

Un retrat fascinant d'un individu amb dismòrfia sobre el seu penis i que resulta estar bastant feliç sense aquell apèndix que proveeix a tants homes —especialment gais— la seva raó d'existir.

Cegada por ardor, de Diego Argote (Xile, 2023, 4’)

Són temps d'incertitut. Aquí, el desig movilitza experiències que esdevenen fuga davant els mandats hegemònics i de retrocés- Així mateix, els aconteixements marquen la pell i la memòria sota una col·lisió corporal que excita, ofusca i pertorba. La mirada atònita es desvela sísmicament en una habitació sacramental; on jau silenciosament el rostre pervers de Xile.

Phīnn-phang, de Yu-Ling Chen i Jing-En Huang (Taiwan, 2023, 2’)

Un home li fa coses obscenes a un lot de sabates a una sauna gai.

Heavy Load, de Juan Saez (Alemanya, 2023, 5’)

En una solitaria carretera desierta, las llanuras onduladas y grandes cielos son el telón de fondo en el que dos viajeros errantes se encuentran en la parte trasera de un camión.

Xnoternura, de Julian Merlo (Argentina, 2023, 19’)

Enfront l'imaginari comú del què implica participar en una escena de sexe explícit davant d'una càmera, Xnoternura busca humanitzar aquells qui ho fan mitjançant una conversa íntima sobre els gustos, inseguretats i experiències de vida i, alhora, busca demostrat que la tendresa i l'afecte poden ser part del porno. 

Finally Retired, de Jan Soldat (Alemanya, 2024, 3’)

Finalment jubilat i finalment amb suficientment temps per a les coses realment importants.

Programa curat per JorgetheObscene (Xile/Alemanya) i Nicola Ríos (Xile/Espanya)