La llum reflectida a través de les coses

One Second in Montreal, Michael Snow, 1969, 16mm, 26'

Keep in Touch, Jean-Claude Rousseau, 1987, Super 8 a 16mm, 25'

Sotiros, Robert Beavers, 1976-78/1996, 16mm a 35mm, 26’

Una col·laboració de Xcèntric i Zumzeig, i amb el suport de l’Institut Français Barcelona

Al 1965, un grup d'escultors canadencs, d'entre ells Michael Snow, va rebre una sèrie de fotos hivernals en blanc i negre fetes en llocs públics de Mont-real (principalment parcs), emplaçaments potencials per a un futur monument a concurs. Quatre anys després, atret per la seva falta de pretensió artística, Snow va decidir filmar 31 d'aquestes litografies offset de baixa qualitat com si fossin objectes trobats. Basant-se en la successió de Fibonacci, cada foto és mostrada durant un nombre determinat de fotogrames (sempre múltiples de tres). Progressivament més llargues, en aconseguir el seu punt màxim les durades decreixen, es tornen cada vegada més curtes, en una expansió/contracció estructural, fins a arribar a un únic fotograma.

Filmada en una visita a Nova York a l'hivern del 1967, una trama invisible sembla sostenir la fràgil alternança exterior/interior de Keep in Touch. Fora, els vehicles que ballen com a cavallets en un lúgubre aparcament de Long Island; les petjades que es creuen a la platja nevada i buida de Coney Island, el moviment brownià d'uns patinadors a la pista del Rockefeller Center. Dins, un escriptori, un llum, una finestra, unes revistes porno, un contestador automàtic i una carta en blanc (la ficció inventant-se, la pel·lícula com una correspondència filmada).

La llum recorre el perímetre de les parets d'una habitació d'un hotel suís el mobiliari del qual (llits, cadires, lavabos) es troba inefablement duplicat. A Sotiros, els talls des de les panoràmiques enmirallades que travessen l'habitació, verticals o horitzontals, als plans estàtics del paisatge del Peloponès, ens condueixen d'un estat emocional a un altre. Als carrers d'Atenes, un captaire cec evoca als vidents dels mites grecs clàssics, mentre que el boig il·luminat de Leònides ressona amb els passatges bíblics. En la religió grega, totes dues figures, models d'aflicció, estan associats amb els presagis.

Jean Claude Rousseau (París, França, 1950)

Primer rodant en súper 8 i a partir del 2002 en vídeo, Jean-Claude Rousseau ha perseverat en un cinema íntim —quaderns de ruta (Venècia, Nova York, Corea...), autoretrats, petits films de cambra d’hotel, sobre les estacions, la llum i les matèries, les veus telefòniques o les finestres—fins a esbossar «una tragèdia amorosa digna de Petrarca, de Godard i dels millors novel·listes francesos» (F. Bégaudeau). Rousseau cita sovint Vermeer i Bresson en la recerca de «les línies de les superfícies dels plans». Entre el diari íntim i la pintura, els seus films gaudeixen d’un progressiu reconeixement gràcies a diversos festivals (Torí, Locarno, Marsella, Belfort...).

Michael Snow (Toronto,Canadà,1928)

Snow aterra en el cinema a través de l'animació amb George Dunning ( Yellow Submarine , 1968) com a mestre, canadenc com ell, a l'estudi Graphic Film, on crea amb retalls animats la seva primera pel·lícula, A to Z (1956). En traslladar-se a Nova York el 1962 amb la realitzadora Joyce Wieland, aleshores la seva dona, entra en contacte amb rellevants músics de l'anomenat free jazz i amb cineastes com Jonas Mekas, i el 1964 signa la seva primera pel·lícula important New York and Ear Control (1964), un encàrrec de Ten Centuries Concerts de realitzar un film al voltant d'una experiència musical.

Robert Beavers (Brookline, Estats Units, 1943)

Ha viscut i realitzat la seva obra majoritàriament a Europa, i les seves pel·lícules estan farcides de referències a la cultura europea i a llocs i ciutats amb els quals estableix una relació molt especial, creant correspondències entre l’arquitectura i la topografia d’aquests espais i les formes fílmiques.