Teorema: Ainhoa, yo no soy esa

 

Amb la presència de la directora Carolina Astudillo.

"En la seva intensa i dramàtica narració, la directora ens reivindica la memòria d'algú molt desconegut socialment, una ciutadana més. Gran mèrit en el camp del retrat i les biografies, ja que la majoria d'elles busquen mites, herois, persones famoses pels seus fets, bé siguin positius o negatius. La realitzadora s'atreveix a escriure sobre algú a qui només els seus propers li van prestar atenció, com passa amb la majoria dels ciutadans, i demostra una capacitat literària i narrativa digna d'un gran assaig." - Miquel Martí Freixas.

"Al diari de l'Ainhoa, aquella "alternativa a la vida mateixa" que dirà Sontag en un altre text de la pel·lícula, se li afegeixen els diaris d'altres que van escriure abans: el de la Sylvia Plath, el de la Frida Kahlo, el de l'Alejandra Pizarnik, el de la mateixa Sontag. I els trobaments no paren. Astudillo convoca textos d'Anne Sexton, de Sherrie Levine, de Gabriela Wiener, la veu de la seva amiga la pintora Maïthé Chansard, que llegeix en francès el "Manifest de les 343" i, per suposat, la seva." - Isabel Cadenas.


Top

Esta web utiliza cookies para su funcionamiento Más información

Los ajustes de cookies de esta web están configurados para "permitir cookies" y así ofrecerte la mejor experiencia de navegación posible. Si sigues utilizando esta web sin cambiar tus ajustes de cookies o haces clic en "Aceptar" estarás dando tu consentimiento a esto.

Cerrar