PERET, YO SOY LA RUMBA

 

Dels corrals de Mataró ( "on només hi havia rates i fam") al carrer de la Cera del Raval; dels anys mossos entre prostitutes, partides de cartes i venda ambulant a les bitlles per als turistes de Calella; de la invenció d'una nova i amant de la gresca rumba gitana que bevia de Pérez Prado i Elvis (molt diferent a la rumba flamenca que feien els altres) a l'campanada amb "Borriquito" i les gires internacionals al costat dels seus fidels palmeros, el Toni i el Ossos ; de l'actuació forçosa a Eurovisió al seu llarg retir per convertir-se en pastor evangelista i el seu sonat retorn al costat de Los Amaya i Els Chipén. Déu, la família i la rumba és el triumvirat que presideix una pel·lícula que no defuig explicar l'amargor amb què Peret va viure l'absurda polèmica per la paternitat de la rumba catalana amb la qual alguns volien enfrontar a "l'Llucet". Ni descriure una personalitat complexa, fruit de la tensió entre món gitano i món paio, entre pobresa i riquesa, entre veritat i picaresca.


Top

Esta web utiliza cookies para su funcionamiento Más información

Los ajustes de cookies de esta web están configurados para "permitir cookies" y así ofrecerte la mejor experiencia de navegación posible. Si sigues utilizando esta web sin cambiar tus ajustes de cookies o haces clic en "Aceptar" estarás dando tu consentimiento a esto.

Cerrar