Madame Hyde

 

"En poques paraules: em vaig dir que, amb Isabelle, es podia fer alguna cosa sobre «quines són les coses alegres que donen ganes de destrossar-ho tot». ». Hi ha les revolucions; hi ha els pogos, quan es balla i s'empeny la gent, però no perquè se'ls vulgui fer mal ni perquè un estigui amargat; hi ha el El Gordo y el Flaco, que fan miques tots els decorats ... Trobar una violència que no procedeixi de l'aflicció. A Madame Hyde, volia el contrari. Demanar-li que interpretés a algú que és feble, reservat, trist, poruc, pusil·lànime, que viu a l'ombra del seu permanent fracàs des de fa molt, i veure una transformació gradual per arribar, per fi, no a una superdona plena d'autoritat i de seducció, no, sinó a algú capaç de ensenyar alguna cosa a l'altre, ja que es tracta d'una pel·lícula sobre l'educació. És una culminació que, al meu entendre, es dóna en un pla molt senzill en el qual ella observa el seu alumne i li diu: «Reflexiona». Precisament en la manera en què ella ho diu hi ha una mena de plenitud."
(Serge Bozon)


Top

Esta web utiliza cookies para su funcionamiento Más información

Los ajustes de cookies de esta web están configurados para "permitir cookies" y así ofrecerte la mejor experiencia de navegación posible. Si sigues utilizando esta web sin cambiar tus ajustes de cookies o haces clic en "Aceptar" estarás dando tu consentimiento a esto.

Cerrar