Jeannette, la infancia de Juana de Arco

Avassallat per pel·lícules que repeteixen fórmules i prolonguen sagues, l'espectador d'avui té poques oportunitats d'experimentar el descobriment d'un film salvatgement innovador, genuïnament radical. Però qui podria haver previst que un musical sobre la infància de Joana d'Arc protagonitzat per actors no professionals, poc destres en l'art del cant i la dansa, podria invocar emocions tan profundes? Imaginin una fusió impossible entre la sacralitat corpòria de Pier Paolo Pasolini i la hilaritat indomable dels Monty Python; imaginin el fervor religiós materialitzat en la bellesa sublim d'una funció escolar. Un miracle fílmic perpetrat pel francès Bruno Dumont amb l'ajuda de la poesia de Charles Péguy, la música de Igorrr -entre el death metal i el trip hop- i les coreografies de Philippe Decouflé, entre el ballet i les envestides rock.