Diluvi al país del Baaz

Primer film del Cicle de cinemes àrabs "Documentant Memòries"

Omar Amiralay va néixer a Damasc l’any 1944. Fill de mare libanesa i d’un oficial de l’exèrcit otomà, el 1965 es va traslladar a París per estudiar teatre al Théâtre des Nations, però es va acabar decantant pel cinema. Es va formar a l’Institut Hautes Études Cinématographiques i des d’un bon començament es va inclinar cap als documentals. Poc després va decidir tornar a Síria per desenvolupar la indústria del setè art al seu país. Va debutar com a director l’any 1970 amb Assay on the Euphrates dam. Les pel·lícules d’Amiralay, considerat el pare del documental àrab, retraten la societat i la política de Síria i denuncia l’adoctrinament i els excessos del règim del partit Baas, fet que li ha comportat més d’un problema i la prohibició d’alguns dels seus documentals. El seu prestigi l’ha portat a rodar fora de Síria diferents conflictes socials, com la guerra civil del Líban (Les malheur des uns...). És autor d’una vintena de documentals i films, entre ells Le sarcophage de l’amour, Video sur sable, La dame de Shibam, Mudarres, Tabag al Sardine, On a day of Ordinary Violence, My friend Michel Seurat, The man with the Golden Soles, i Déluge au pays du Baas. Morí sobtadament el 5 de febrer de 2011.