D’A FILM FESTIVAL: Trinta lumes

On es troba la frontera entre la realitat quotidiana i l’univers de la fantasia? Pel que ens narra Diana Toucedo en el seu primer llarg, potser no es troba enlloc. O potser en aquells trenta focs, en aquells trenta nens i nenes que viuen a El Courel, a Galícia, i que encara no saben —o no volen— distingir els límits entre l’una i l’altre. L’Alba és una d’ells i un dia desapareix, de manera que encara no sabem si pertany al món dels vius o al dels morts, per qui sent fascinació. Alhora un conte de terror i un testimoni etnogràfic, una al·lucinació espectral i un document veraç sobre una terra i la seva gent, Trinta lumes s’ha projectat últimament als festivals d’Ourense i Berlin, i segueix deixant una profunda petjada per allà on passa. I no és gens estrany, perquè les seves imatges, tant quotidianes com misterioses, s’inclouen entre algunes de les més belles del cinema espanyol més recent.